diumenge, 18 de juliol de 2010

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL XXXII APLEC DEL PI DE LES TRES BRANQUES

Benvolguts amics,

L’IPECC és l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. Fou fundat l’any 1978, un any abans que el primer Aplec del Pi de les Tres Branques. Fa 32 anys. I el primer president fou Fèlix Cucurull, que fou un molt destacat independentista.

L’objectiu de l’IPECC era i és la projecció exterior de la llengua i cultura catalana i del fet nacional català.

Fer conèixer que som una nació i que volem recuperar un estat propi.

Al marge d’aquesta activitat exterior, també a l’interior fem la recuperació de la nostra memòria històrica i commemorem els fets èpics i gloriosos especialment les victòries catalanes.

Mantenim relacions amb tots els casals catalans del món i hem instituït els Premis Batista i Roca dels quals enguany farem la XXII edició. Cada cop es premien deu persones catalanes o catalanòfiles pel seu treball continuat de projecció exterior de Catalunya. Per tant ja portem 220 premiats d’arreu del món.

Els casals catalans a l’exterior han fet històricament (i ara també) una suplència de la manca de projecció catalana a l’exterior. Ho han fet quan no hi havia govern autonòmic català i ara també perquè les oficines de la Generalitat, a més de ser una representació molt puntual i limitada, bàsicament fan una projecció comercial i cultural, però no de projecció ni de reivindicació nacional. No diuen que ens volem separar d’Espanya. No cerquen aliats, ni complicitats, ni avaladors. Ans al contrari,  quan es fan actes importants, com la Fira del Llibre de Frankfurt, s’amaga tot el fet nacional català, es prohibeix la cançó nacionalista i es prohibeix que hi hagi presència de cap bandera catalana.

Aquesta actuació de la Generalitat actual és vergonyosa atès que un dels partits del govern es diu independentista. El govern anterior tampoc es distingia gaire per la seva acció nacionalista a l’exterior però almenys no prohibia la bandera catalana, malgrat ser un govern no independentista.

És obvi que la situació política catalana és crítica en relació a Espanya. Els partits catalans actuals estan hipotecats a Espanya. El Parlament de Catalunya ja ha refusat 4 ILP en les quals es demanava fer un referèndum per la independència de Catalunya.

El Parlament és, doncs, un fre i un obstacle de cara el dret de l’autodeterminació del poble català.

Canviar tot el Parlament és difícil, però amb aquesta organització política dels actuals partits polítics no arribarem mai a la independència.

I és curiosa i anormal aquesta situació, atès que les consultes fetes fins ara, les manifestacions i també les enquestes demostren que l’independentisme és molt majoritari a Catalunya i es guanyaria la independència amb una gran diferència a favor del SI.

Per tant ara és el moment de fer projecció exterior de l’independentisme català. No hi ha res més important ni més urgent.

És una vergonya que les Oficines de la Generalitat a l’exterior estiguin de braços plegats sense feina, que els nostres diputats catalans a Europa perdin el temps en temes intranscendents i en canvi sigui un diputat gal·lès que porti ell pel seu compte al Parlament britànic, el dret a la independència de Catalunya*.


En aquest país els que cobren per defensar Catalunya tenen escrúpols i esperen que tot ho faci el poble, organitzant les consultes populars i locals o que siguin els casals catalans de l’exterior que facin la projecció exterior independentista.

Bé, això seria possible i ho estem fent,però almenys ajudeu-los econòmicament a portar a terme aquestes accions. No sols es necessiten voluntaris (els quals no cobren) sinó que cal donar els mitjans materials, els locals, els funcionaris desocupats i posar tots els mitjans radiotelevisius al servei d’aquest moviment independentista. L’acció de TV3 (controlada pel govern) ha estat decisiva per convocar la passada manifestació a Barcelona.

Menys col·laborin els partits a la independència més gran serà la vergonya històrica que caurà sobre aquests partits, quan haurem aconseguit la independència sense el seu ajut.

Ho aconseguirem i ben aviat.

Visca l’estat català!


* NOTA: segons el diputat català al Parlament Europeu, Oriol Jonqueras, el diputat gal·lès del qual parlo fou influenciat i informat per ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada