divendres, 12 de novembre del 2010

DISCURS XXII PREMIS BATISTA I ROCA

XXII PREMIS BATISTA I ROCA
DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS

12 de novembre de 2010

Excm. Sr. Diputat de Renania (Alemanya),
Sra. Presidenta Germanor Barcelona-Colònia,
Sr. Primer Tinent Alcalde de Vic,
Senyores i senyors guardonats,
Senyores i senyors, amics tots,

Com a president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana em plau expressar la més cordial salutació a tots els premiats catalans i catalanòfils residents a l’exterior dels Països Catalans, que hem guardonat en aquesta XXIIa edició dels Premis Josep M. Batista i Roca.

Durant aquesta trajectòria de 22 anys, s’han guardonat 220 persones de tot el món, sense afegir els premis conjunts, compartits per dues persones.

Però també, hi hagut moltes altres coses entre les quals canvis de governs i per tant de la situació política que també afecta a la relació entre l’IPECC i el Govern de Catalunya.

En aquests actes sempre he realitzat una anàlisi política, amb un posicionament independentista, perquè la situació cultural, lingüística, i econòmica de Catalunya ha estat i continua essent crítica amb una forta tendència a agreujar-se cada any més, per tant l’única solució als nostres problemes nacionals és la independència. Aquest posicionament de l’IPECC ja ve des de l’origen i el primer president Fèlix Cucurull fou un significat intel•lectual independentista.

Però això no és tot, ara ha vingut un nou factor a pertorbar el normal desplegament dels premis Batista i Roca i és la crisi econòmica amb la tendència generalitzada de no estirar més el braç que la màniga, o sigui estalviar, fins i tot per part dels menys afectats.

Preveient tot això, l’IPECC havia ideat fer el lliurament dels premis en un altre marc més popular i institucional com seria el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona o el Saló del Tinell dels comtes-reis de Barcelona. En el primer cas hi ha hagut un diàleg de sords amb excuses com qui faria de presentador per part de l’Ajuntament ja que no pot ser un membre de l’oposició municipal. L’IPECC era obert a qualsevol solució però finalment ens digueren que els divendres el Saló de Cent era dedicat exclusivament a celebrar casaments. I per arribar a aquest punt han calgut més de nou mesos. Pel que fa al Saló del Tinell, està ocupat per una exposició. Bé, finalment es fa en el mateix format. Hem canviat d’hotel per una raó de reserva, però dins el mateix grup d’Hotels Catalònia. I el resultat és a la vista. Ha disminuit l’assistència un 30 per cent dels altres anys, malgrat la publicitat i l’ajustament de preus.

No sabem quan durarà la crisi ni quin tractament oficial tindrà l’IPECC després de les eleccions que es faran a Catalunya el 28 de novembre de 2010, o sigui d’aquí a 16 dies.

Nosaltres no voldríem que aquesta sigui la darrera edició dels premis però l’economia ens condiciona. Seguirem amb l’intent de canvi de marc dels premis. Potser les eleccions municipals del mes de maig portaran un govern municipal més sensible a la nostra petició.

El 1987 es féu el primer lliurament de premis, presidit per l’Hble. Joan Guitart que era Conseller Cultura. Des d’aleshores han presidit aquestes 22 edicions diferents personalitats fins arribar a l’any passat, que fou presidit per Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt.  I això un cop més, fou un símbol de l’actualitat catalanista. Feia només 23 dies que es féu a Arenys de Munt un referèndum local orquestrat per la societat civil i amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, que donà un 96% de vots favorables a la independència. Era conseqüent, doncs, invitar l’alcalde d’Arenys de Munt, per significar el nou rumb de la política popular catalana, rumb que fou refrendat en les successives consultes fetes a més de la meitat de Catalunya que demostren que la independència havia aflorat satisfactòriament a Catalunya.

El poble està madur per votar independentisme en un referèndum. Però el Parlament no ho està per convocar-ho. I la dinàmica electoral ens ofereix unes eleccions enlloc d’un referèndum. La qual cosa comporta algunes conseqüències greus. Perdre vots independentistes que van a partits no independentistes. Divisió greu entre independentistes i també retarden la solució independentista quatre anys més o indefinidament.

Aquestes eleccions són un parany per l’independentisme. La divisió independentista encara l’agreuja més. El perill major és que la força acumulada de l’independentisme s’acabi esbravant amb propostes immobilistes.

Tots els terminis han passat per trobar una entesa dels independentistes per evitar la dispersió de vots, però encara hi ha solucions possibles si hi ha pressió o voluntat. L’IPECC brindava la idea d’adjudicar circumscripcions a cadascun dels dos partits separats però no hi ha hagut voluntat d’aplicar-ho.

Des de fa 300 anys estem obstinats en catalanitzar o reformar Espanya, o que ens acceptin com som dins una Espanya federal. Ara ja estem desencantats, segurs que Espanya no accedirà mai a satisfer les demandes de Catalunya i que ara les circumstàncies europees i mundials són favorables com mai abans, a la independència de les nacions i enlloc de fer pinya anem separats.

Fa més de 130 anys que Maragall digué ADÉU ESPANYA. Portem molt retard. Ara ja no tenim cap excusa per continuar colonitzats per Espanya. Els polítics que resultin elegits en les properes eleccions haurien d’evitar opcions continuistes per evitar la frustració, desil•lusió, resignació i melancolia. Si no ho fan, la necessitat s’imposarà tard o d’hora. Per tant, cal estalviar aquest gran patiment als nostre poble i així guanyarem temps i la llibertat.

Les persones guardonades enguany amb els premis Josep M. Batista i Roca mereixen molt més reconeixement de Catalunya i dels estaments oficials i acadèmics que les que l’IPECC els ofereix amb aquest senzill acte de reconeixement.

Només cal llegir les biografies dels guardonats per adonar-se de la tasca intensa i continuada que han fet per Catalunya i la seva projecció exterior, vosaltres heu omplert de contingut les precàries relacions exteriors catalanes a nivell institucional. Hi ho heu fet amb competència a partir de la vostra preparació universitària, intel•lectual i d’amor cap a Catalunya i la seva llengua i cultura.

Catalans i catalanòfils compartim junts aquest neguit de valorar, propagar i defensar els valors d’una cultura que ha resistit els embats continuats dels estats francès i espanyol per anorrear-la. Gràcies a tots vosaltres.

Visca Catalunya, independent