diumenge, 16 de maig del 2010

DISCURS ACTES A ELNA

DISCURS D’ENRIC GARRIGA


Diumenge 16 de maig de 2010


Senyor Conseller municipal d’Elna
Senyora Daniela Grau i família
Amics tots de Catalunya del Nord i de Catalunya del Sud de les Alberes

En primer lloc em cal agrair, en nom de l’IPECC, la invitació de Daniela Grau de venir a Elna, per participar en una jornada plena de remembrances històriques i tràgiques, esdevingudes a aquí fa 725 anys i 71 anys respectivament. Les circumstàncies i el seu respectiu desenllaç foren ben diferents, però el tremp, el coratge, la valentia i la humanitat que demostraren els avantpassats d’Elna ben bé mereixen el nostre respectuós record i el de tots els catalans.

En relació a la croada contra Catalunya dictada pel Papa Martí IV, el 1283, i executada pel rei de França, Felip III l’Ardit i les seves tropes, que donà lloc al saqueig, incendi i destrucció d’Elna i la massacre dins la catedral, del 22 al 25 de maig del 1285, cal assenyalar que l’IPECC, des de fa 25 anys, commemora la gran victòria catalana del Coll de Panissars, l’octubre del 1285, contra aquest mateix exèrcit francès que destruí Elna.

A Panissars els catalans es venjaren de la destrucció d’Elna i el nostre rei Pere el Gran es venjà de la mort del seu avi Pere el Catòlic, a Muret, al 1213.

Els catalans que havíem patit també la primera croada, que comportà un cop terrible de la nostra expansió a Occitània, en canvi reeixirem i fórem els vencedors en la segona croada. Això ens permeté mantenir la independència 429 anys més, fins el 1714, que per obra i gràcia dels borbons francesos, estem encara espoliats per Espanya.

Els catalans de Catalunya del Nord patireu una sagnant repressió francesa a partir del 1660, seguida d’una eficaç assimilació que encara continua.

Els catalans de Catalunya del sud i dels altres Països Catalans, sota el domini castellà, portem ja 296 anys de patiments i de lluita per la nostra supervivència.

L’IPECC ja duu 32 anys de treball i de lluita per projectar la nostra realitat nacional a l’exterior i la nostra decidida voluntat de recuperar la nostra independència i ser un nou estat dins la Unió Europea.

Per tant, no és gens estrany que avui siguem a Elna i que fa vuit dies fóssim a Ginebra, davant l’ONU, per afirmar que volem exercir el dret universal que tenen tots els pobles: el dret de l’autodeterminació, com proclama l’ONU, per ser lliures com a poble i com a persones.

Però l’IPECC a més de la projecció exterior també s’ocupa de recuperar la memòria històrica catalana dintre i fora dels Països Catalans i especialment celebra, com fan tots els pobles del món, les victòries catalanes.

La trajectòria que duem és llarga, intensa i capital, ja perquè la història catalana se’ns ha volgut amagar per així millor tenir-nos ben assimilats a la seva història.

Per acabar vull recordar que l’IPECC no ha oblidat mai Catalunya del Nord i que ha compartit els actes que s’han fet aquí des de les Festes de Pau i Treva, de la Flama del Canigó, de la Porta Catalana, del Correllengua, dels Aplecs als castells de Salses, de la Guarda al Portús, de Rià, de Valmí i moltes altres activitats, com el DICTAT CATALÀ i els Fets de Prats de Molló.

Guardo records també d’Elna amb el patriota Gilbert Grau i l’amic Joan Gensana. Fou al castell de Valmi i a Elna que vaig conèixer el llegendari Esteve Albert, el qual organitzà uns actes a Elna en honor de Jacint Verdaguer, el 1983, pel seu viatge al Pirineu un dilluns de juny del 1883.

Quants records entranyables desperten en mi aquesta terra catalana de la Catalunya del Nord, que no sols tenim present en les nostres oracions, ja que som a la catedral, sinó també en la nostra voluntat de superar tots junts l’actual situació de submissió obligada i obtenir la nostra llibertat nacional. Gràcies amics.

Visca Catalunya lliure i sobirana.

Enric Garriga Trullols
IPECC