dijous, 3 de febrer del 2011

CARTA D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL CUSC, EMILI BOIX, VANESSA BRETXA I JOSEFINA CARRERAS

CUSC
Sr. Emili Boix
Sra. Vanessa Bretxa
Sra. Josefina Carreras


Benvolgut/Benvolgudes,

He llegit al diari ARA del 29 de gener del 2011 un article titulat "Les llengües dels catalans" que alhora és una "carta oberta a la nova Directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley".

Crec que l’exposició de la situació de la llengua catalana que fan els tres autors de l’article és correcta i ben sabuda per la Directora de Política Lingüística i per tots o quasi tots els catalans.

Pel que fa a la situació de monopoli de la llengua castellana, producte d’una imposició de 300 anys (que encara persisteix amb molta força) el fet de conèixer aquesta situació de domini sobre el català no significa que hem de continuar acceptant que continui subordinat al castellà per sempre, ja que m’ho fa sospitar la seva frase "Reconèixer el rol del castellà". Ara per ara el rol del castellà és devorar el català inexorablement. Sempre la llengua forta es menja la llengua feble. Aquí s’amaga la paraula "bilingüisme" malgrat que en l’article vostès repeteixen que la situació òptima és un país plurilingüe i demanen la impulsió del multilingüisme.

Però vostès, que titulen l’article " Les llengües dels catalans" s'obliden (o no saben) que Catalunya només té dues llengües territorials: el català i l'occità les quals són oficials a Catalunya i que no són llengües d'imposició estrangera, com el castellà, que gaudeix de la situació prepotent d'oficial i imposada.
Això ho sap perfectament la Directora de Política Lingüística que té com a missió d'aquesta legislatura el desplegament de l'oficialitat de la Llei de l'Occità, aprovada el 22 de setembre del 2010 i proclamada per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.

Com vostès diuen "el català és la llengua més feble" (i encara més l'occità) i la seva conclusió és que Catalunya necessita un estat propi (atès que l'estat propici no existeix).

Amb això coincideixen amb el lingüista Albert Pla Nualart (que sap què és l'occità) que en un article publicat també a l'ARA, dos dies després (30 de gener) titulat "El regust amarg del cafè irlandès" diu "si tenir un estat és l'única manera de salvar la nació, tenir una llengua és l'única manera de salvar el català.

Afegeix que tenir una llengua no s’oposa al fet que el poliglotisme sigui necessari en el cas dels catalans.

En canvi "el bilingüisme és l'altre camí que ha seguit l’irlandès a Irlanda, que a causa de no haver baixat mai del tren del bilingüisme, l’irlandès s'ha anat fonent fins a convertir-se en una realitat folklòrica".

Tal com diu Albert Pla Nualart "la mentida més gran és dir que el català i el castellà conviuen en una bucòlica relació i que aquesta relació és possible i desitjable, ja que només serveix de coartada perquè la llengua forta devori el català”.

En el combat per la defensa de la llengua hi hem de ser tots, però no siguem ingenus.


Ben cordialment,

Enric Garriga Trullols
President IPECC
IPECC - Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana
Hotel Entitats. Providència, 42
08024 BARCELONA
Tel.  93.213.76.48
www.ipecc.cat