Aquesta Diada Nacionalista torna al moment just perquè ha arribat el temps de les definicions.
Hem deixat enrera el temps en què tothom es deia nacionalista català. Ara ja es va al fons de les qüestions vitals pel nostre poble. Ara cal definir-se i manifestar clarament quina és la nació dels catalans per a saber qui accepta els Països Catalans i qui els rebutja.
Ara cal definir-se clarament afirmant inequívocament que la llengua catalana és la única i la pròpia de la nostra nació.
Ara comencem a destriar entre els que diuen que el català és voluntari i no s’ha d’imposar i els que diem que és obligatori per tothom.
El veritable perill pels catalans el constitueixen els partits sucursalistes que es diuen nacionalistes que en canvi representen els interessos assimiladors i centralistes de Madrid que pretenen la folklorització de la llengua catalana.
El perill ve de part d’aquells que acaben de dir que els immigrats poden transmetre la seva llengua als seus fills per a constituir una comunitat enfrontada a la catalana.
Aquests lerroxistes ens volen fer creure que el perill de Catalunya són els dos diputats del PSA representant interessos d’Andalusia, quan ells tenen, al darrera, tota l’organització opressora de l’estat espanyol.
Atenció catalans a la Llei sobre el Català. Aquesta llei no és possible fer-la amb el consens de tots els partits, perquè un bon nombre d’ells no són catalans ni de fets ni d’intencions. Un consens en aquesta qüestió vol dir claudicar a favor de la llengua opressora.
La futura llei de la llengua catalana ha de proclamar, per sobre de tot, que el dret territorial de la llengua és prioritari per sobre dels drets individuals. Afirmar que, aquí – abans i ara – només té aquest dret territorial la llengua catalana. No hi ha cap poble naturalment bilingüe. No hi ha cap terra que tingui naturalment dues llengües.
Volem la catalanització total del nostre país, perquè l’estricte dret ho exigeix; perquè no volem morir i perquè les injustícies s’han de reparar.
La confabulació anticatalana intenta deixar impune l’estat apressor i castigar la víctima que és el poble català. I segons les paraules recents i textuals d’un parlamentari del Parlament català, encara els hem de donar les gràcies perquè la comunitat immigrada ha aconseguit modificar la realitat catalana.
Catalans, en els moments difícils hem de tenir les idees clares. Volem totes les televisions en català. Tota la premsa i ràdio en català. Tota l’escola en català.
Amb això demanem -ni més ni menys – tots els drets que tenen els castellans a la seva terra, en la qual no ens hi fiquem els catalans.
QUE ENS DEIXIN EN PAU
QUE ENS DEIXIN SER LLIURES
QUE ENS DEIXIN SER CATALANS!
Berga, 25 de juliol de 1980
Enric Garriga Trullols
ALGUNS INVITATS PER L’ALCALDE DE BERGA JAUME FARGUELL
Oradors assistents
- Enric Garriga Trullols, secretari IPECC
- Heribert Barrera, president del Parlament
- Miquel Coll Alentorn, conseller adjunt de President
- Josep M. Ainaud de Lasarte
- Vicent Andrés Estellé
- Jordi Carbonell
- Josep Deloncle
- Gilbert Grau
- Simeò Selga
- Joan Colomines
- Raimon Gali
- Josep Espar Ticó
- Fèlix Cucurull
- Josep M. Ballarin
- Miquel Tarradell
