tag:blogger.com,1999:blog-54892166010005260402024-03-19T05:28:58.594-07:00IPECCEnric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-13331292249816944632011-02-03T07:58:00.000-08:002011-02-14T08:01:23.849-08:00CARTA D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL CUSC, EMILI BOIX, VANESSA BRETXA I JOSEFINA CARRERAS<div style="text-align: justify;">CUSC <br />
Sr. Emili Boix<br />
Sra. Vanessa Bretxa<br />
Sra. Josefina Carreras <br />
<br />
<br />
Benvolgut/Benvolgudes,<br />
<br />
He llegit al diari ARA del 29 de gener del 2011 un article titulat "Les llengües dels catalans" que alhora és una "carta oberta a la nova Directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley".<br />
<br />
Crec que l’exposició de la situació de la llengua catalana que fan els tres autors de l’article és correcta i ben sabuda per la Directora de Política Lingüística i per tots o quasi tots els catalans.<br />
<br />
Pel que fa a la situació de monopoli de la llengua castellana, producte d’una imposició de 300 anys (que encara persisteix amb molta força) el fet de conèixer aquesta situació de domini sobre el català no significa que hem de continuar acceptant que continui subordinat al castellà per sempre, ja que m’ho fa sospitar la seva frase "Reconèixer el rol del castellà". Ara per ara el rol del castellà és devorar el català inexorablement. Sempre la llengua forta es menja la llengua feble. Aquí s’amaga la paraula "bilingüisme" malgrat que en l’article vostès repeteixen que la situació òptima és un país plurilingüe i demanen la impulsió del multilingüisme.<br />
<br />
Però vostès, que titulen l’article " Les llengües dels catalans" s'obliden (o no saben) que Catalunya només té dues llengües territorials: el català i l'occità les quals són oficials a Catalunya i que no són llengües d'imposició estrangera, com el castellà, que gaudeix de la situació prepotent d'oficial i imposada.<br />
</div><div style="text-align: justify;">Això ho sap perfectament la Directora de Política Lingüística que té com a missió d'aquesta legislatura el desplegament de l'oficialitat de la Llei de l'Occità, aprovada el 22 de setembre del 2010 i proclamada per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.<br />
<br />
Com vostès diuen "el català és la llengua més feble" (i encara més l'occità) i la seva conclusió és que Catalunya necessita un estat propi (atès que l'estat propici no existeix).<br />
<br />
Amb això coincideixen amb el lingüista Albert Pla Nualart (que sap què és l'occità) que en un article publicat també a l'ARA, dos dies després (30 de gener) titulat "El regust amarg del cafè irlandès" diu "si tenir un estat és l'única manera de salvar la nació, tenir una llengua és l'única manera de salvar el català.<br />
<br />
Afegeix que tenir una llengua no s’oposa al fet que el poliglotisme sigui necessari en el cas dels catalans.<br />
<br />
En canvi "el bilingüisme és l'altre camí que ha seguit l’irlandès a Irlanda, que a causa de no haver baixat mai del tren del bilingüisme, l’irlandès s'ha anat fonent fins a convertir-se en una realitat folklòrica".<br />
<br />
Tal com diu Albert Pla Nualart "la mentida més gran és dir que el català i el castellà conviuen en una bucòlica relació i que aquesta relació és possible i desitjable, ja que només serveix de coartada perquè la llengua forta devori el català”.<br />
<br />
En el combat per la defensa de la llengua hi hem de ser tots, però no siguem ingenus.<br />
<br />
<br />
Ben cordialment,<br />
<br />
Enric Garriga Trullols<br />
President IPECC<br />
</div><div style="text-align: justify;">IPECC - Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana<br />
Hotel Entitats. Providència, 42<br />
08024 BARCELONA <br />
Tel. 93.213.76.48<br />
<u style="color: blue;">www.ipecc.cat </u></div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-33741491920042425452010-12-30T07:33:00.000-08:002011-01-07T03:57:23.995-08:00DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A BUDAPEST<div style="text-align: justify;">Sr. László Duba d’Assumptes Culturals de l’Ajuntament<br />
Senyora Adrienn Magyar de Relacions Exteriors de l’Ajuntament<br />
Amics hongaresos<br />
Amics catalans<br />
<br />
Per tercer cop l’IPECC està present en aquest lloc històric que recorda la presència dels catalans el 1686 en la defensa de Buda. El primer cop fou el 1998 i el segon el 2002.<br />
<br />
Però les relacions històriques ja venien de lluny. Fa més de 800 anys una catalana es casà el 1196 amb Emeric II d’Hongria i fou reina d’Hongria i els catalans tinguérem una reina hongaresa amb Violant d’Hongria, casada amb Jaume I, el 1235.<br />
<br />
La història de l’humanitat és una pugna constant entre els pobles que volen viure lliures i els pobles que volen dominar els altres.<br />
<br />
Per això Catalunya lliure ajudà a Hongria a ser lliure en contra del setge turc de Buda, el 1686.<br />
<br />
Després, el 1714, Catalunya perdé les seves llibertats i la seva independència i portem 300 anys reclamant la independència perquè no se’ns reconeixen els drets nacionals i culturals. La confederació Austro-Hongaresa i la confederació Catalano-Aragonesa s’anticiparen a l’actual Unió Europea, però amb molta més llibertat nacional dels pobles. A la Unió Europea encara és difícil obtenir la independència dels estats unitaris que la formen.<br />
<br />
Catalunya ha demostrat amb referèndums municipals que està determinada a obtenir la independència dintre de la Unió Europea.<br />
<br />
Aleshores ens retrobarem junts un altre cop Catalunya i Hongria, a la qual també se li ha de reconèixer el dret d’unió amb els territoris hongaresos que perdé per qüestions polítiques.<br />
<br />
Altres territoris nacionals europeus, com ara País Basc, Flandes i Escòcia, també es volen constituir en estat propi, però Catalunya és la que té més consens social independentista i per lògica hauria de ser el primer nou estat a obtenir la independència. Només per raons polítiques es pot impedir, ja que per la força de les armes ja no es pot privar a cap poble el seu dret a l’autodeterminació.<br />
<br />
Desitjo que Europa sigui sensible a aquest dret universal, proclamat per la ONU, i la llibertat dels pobles sigui un fet natural i pacífic.<br />
<br />
Visca Hongria!<br />
Visca Catalunya!<br />
<br />
Enric Garriga Trullols<br />
President de l’IPECC<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1uAcPwxSjBcwRQi5aX43d3gcNBeMRR0CfTEmbJCu-aCKZliifvWMLIkeiKspx1agUCmRVEZ1KhekanV6w-gT39ilYTJmfNZKW6n95kBfbTfonxEARjwYV0f4A9xihMfWNqhXvkeKWONQ/s1600/DSC04634.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1uAcPwxSjBcwRQi5aX43d3gcNBeMRR0CfTEmbJCu-aCKZliifvWMLIkeiKspx1agUCmRVEZ1KhekanV6w-gT39ilYTJmfNZKW6n95kBfbTfonxEARjwYV0f4A9xihMfWNqhXvkeKWONQ/s320/DSC04634.JPG" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-61723633367031744822010-11-12T02:18:00.000-08:002010-12-15T01:30:38.229-08:00DISCURS XXII PREMIS BATISTA I ROCA<div style="text-align: center;"><u><span style="font-size: large;">XXII PREMIS BATISTA I ROCA<br />
DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS</span></u><br />
12 de novembre de 2010</div><br />
<div style="text-align: justify;">Excm. Sr. Diputat de Renania (Alemanya),<br />
Sra. Presidenta Germanor Barcelona-Colònia,<br />
Sr. Primer Tinent Alcalde de Vic,<br />
Senyores i senyors guardonats,<br />
Senyores i senyors, amics tots,<br />
<br />
Com a president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana em plau expressar la més cordial salutació a tots els premiats catalans i catalanòfils residents a l’exterior dels Països Catalans, que hem guardonat en aquesta XXIIa edició dels Premis Josep M. Batista i Roca.<br />
<br />
Durant aquesta trajectòria de 22 anys, s’han guardonat 220 persones de tot el món, sense afegir els premis conjunts, compartits per dues persones.<br />
<br />
Però també, hi hagut moltes altres coses entre les quals canvis de governs i per tant de la situació política que també afecta a la relació entre l’IPECC i el Govern de Catalunya.<br />
<br />
En aquests actes sempre he realitzat una anàlisi política, amb un posicionament independentista, perquè la situació cultural, lingüística, i econòmica de Catalunya ha estat i continua essent crítica amb una forta tendència a agreujar-se cada any més, per tant l’única solució als nostres problemes nacionals és la independència. Aquest posicionament de l’IPECC ja ve des de l’origen i el primer president Fèlix Cucurull fou un significat intel•lectual independentista.<br />
<br />
Però això no és tot, ara ha vingut un nou factor a pertorbar el normal desplegament dels premis Batista i Roca i és la crisi econòmica amb la tendència generalitzada de no estirar més el braç que la màniga, o sigui estalviar, fins i tot per part dels menys afectats.<br />
<br />
Preveient tot això, l’IPECC havia ideat fer el lliurament dels premis en un altre marc més popular i institucional com seria el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona o el Saló del Tinell dels comtes-reis de Barcelona. En el primer cas hi ha hagut un diàleg de sords amb excuses com qui faria de presentador per part de l’Ajuntament ja que no pot ser un membre de l’oposició municipal. L’IPECC era obert a qualsevol solució però finalment ens digueren que els divendres el Saló de Cent era dedicat exclusivament a celebrar casaments. I per arribar a aquest punt han calgut més de nou mesos. Pel que fa al Saló del Tinell, està ocupat per una exposició. Bé, finalment es fa en el mateix format. Hem canviat d’hotel per una raó de reserva, però dins el mateix grup d’Hotels Catalònia. I el resultat és a la vista. Ha disminuit l’assistència un 30 per cent dels altres anys, malgrat la publicitat i l’ajustament de preus.<br />
<br />
No sabem quan durarà la crisi ni quin tractament oficial tindrà l’IPECC després de les eleccions que es faran a Catalunya el 28 de novembre de 2010, o sigui d’aquí a 16 dies. <br />
<br />
Nosaltres no voldríem que aquesta sigui la darrera edició dels premis però l’economia ens condiciona. Seguirem amb l’intent de canvi de marc dels premis. Potser les eleccions municipals del mes de maig portaran un govern municipal més sensible a la nostra petició. <br />
<br />
El 1987 es féu el primer lliurament de premis, presidit per l’Hble. Joan Guitart que era Conseller Cultura. Des d’aleshores han presidit aquestes 22 edicions diferents personalitats fins arribar a l’any passat, que fou presidit per Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt. I això un cop més, fou un símbol de l’actualitat catalanista. Feia només 23 dies que es féu a Arenys de Munt un referèndum local orquestrat per la societat civil i amb el vist-i-plau de l’Ajuntament, que donà un 96% de vots favorables a la independència. Era conseqüent, doncs, invitar l’alcalde d’Arenys de Munt, per significar el nou rumb de la política popular catalana, rumb que fou refrendat en les successives consultes fetes a més de la meitat de Catalunya que demostren que la independència havia aflorat satisfactòriament a Catalunya.<br />
<br />
El poble està madur per votar independentisme en un referèndum. Però el Parlament no ho està per convocar-ho. I la dinàmica electoral ens ofereix unes eleccions enlloc d’un referèndum. La qual cosa comporta algunes conseqüències greus. Perdre vots independentistes que van a partits no independentistes. Divisió greu entre independentistes i també retarden la solució independentista quatre anys més o indefinidament.<br />
<br />
Aquestes eleccions són un parany per l’independentisme. La divisió independentista encara l’agreuja més. El perill major és que la força acumulada de l’independentisme s’acabi esbravant amb propostes immobilistes.<br />
<br />
Tots els terminis han passat per trobar una entesa dels independentistes per evitar la dispersió de vots, però encara hi ha solucions possibles si hi ha pressió o voluntat. L’IPECC brindava la idea d’adjudicar circumscripcions a cadascun dels dos partits separats però no hi ha hagut voluntat d’aplicar-ho.<br />
<br />
Des de fa 300 anys estem obstinats en catalanitzar o reformar Espanya, o que ens acceptin com som dins una Espanya federal. Ara ja estem desencantats, segurs que Espanya no accedirà mai a satisfer les demandes de Catalunya i que ara les circumstàncies europees i mundials són favorables com mai abans, a la independència de les nacions i enlloc de fer pinya anem separats.<br />
<br />
Fa més de 130 anys que Maragall digué ADÉU ESPANYA. Portem molt retard. Ara ja no tenim cap excusa per continuar colonitzats per Espanya. Els polítics que resultin elegits en les properes eleccions haurien d’evitar opcions continuistes per evitar la frustració, desil•lusió, resignació i melancolia. Si no ho fan, la necessitat s’imposarà tard o d’hora. Per tant, cal estalviar aquest gran patiment als nostre poble i així guanyarem temps i la llibertat.<br />
<br />
Les persones guardonades enguany amb els premis Josep M. Batista i Roca mereixen molt més reconeixement de Catalunya i dels estaments oficials i acadèmics que les que l’IPECC els ofereix amb aquest senzill acte de reconeixement. <br />
<br />
Només cal llegir les biografies dels guardonats per adonar-se de la tasca intensa i continuada que han fet per Catalunya i la seva projecció exterior, vosaltres heu omplert de contingut les precàries relacions exteriors catalanes a nivell institucional. Hi ho heu fet amb competència a partir de la vostra preparació universitària, intel•lectual i d’amor cap a Catalunya i la seva llengua i cultura.<br />
<br />
Catalans i catalanòfils compartim junts aquest neguit de valorar, propagar i defensar els valors d’una cultura que ha resistit els embats continuats dels estats francès i espanyol per anorrear-la. Gràcies a tots vosaltres.<br />
<br />
Visca Catalunya, independent</div><div style="text-align: justify;"><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidjoO_XL6zp4_TfL-VBXUFghOOSmj0Yq6Ava1Nc-AVU5eJXfxfc-OB_OY3JHFrKhYgZRMCcLi8cbL-VTXzhDQVeFTP34pk3S8wIJXnbbqKCgfPRuvqUAxgSoFAJUh4hdKJSaqJmo8Ssjg/s1600/PBR2010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidjoO_XL6zp4_TfL-VBXUFghOOSmj0Yq6Ava1Nc-AVU5eJXfxfc-OB_OY3JHFrKhYgZRMCcLi8cbL-VTXzhDQVeFTP34pk3S8wIJXnbbqKCgfPRuvqUAxgSoFAJUh4hdKJSaqJmo8Ssjg/s320/PBR2010.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_H8VyJIzkLSA/TO5FEmtdH-I/AAAAAAAAAAQ/u0qDk_iNaps/s1600/raw_1316.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div></div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-28587359135648072982010-10-24T02:13:00.000-07:002010-12-15T01:43:00.879-08:00DISCURS PRATS DE MOLLÓ<div style="text-align: center;"><u><span style="font-size: large;">XXI Retrobament Català a Prats de Molló<br />
84a Aniversari dels Fets de Prats de Molló</span></u></div><div style="text-align: center;"><br />
24 d’octubre de 2010 </div><div style="text-align: justify;">Benvolguts amics,<br />
<br />
En el discurs de l’any passat evocava el primer referèndum celebrat a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 amb un 96 per cent de vots a favor de la independència. Això s’ha estès com taca d’oli per tot Catalunya i per tot arreu el SI ha suposat sempre més del 90 per cent de vots.<br />
<br />
Tot l’entusiasme generat era favorable al moviment popular i els partits quedaven en posició desairada. Però les eleccions autonòmiques del 28 de novembre de 2010 han canviat el missatge del poble (independentista) pel missatge dels partits (autonomista).<br />
<br />
De què ha servit la manifestació a Barcelona del 10 de juliol amb més d’un milió i mig de persones?<br />
<br />
Si tots aquests manifestants votessin els nous partits independentistes emergents, tindríem la possibilitat de declarar la independència l’endemà de les eleccions. Però els partits divideixen sempre el poble i ara s’hi afegeix la separació entre Reagrupament i Solidaritat.<br />
<br />
Tots els intents per aconseguir la unitat han fracassat perquè hi ha algunes persones a les cúpules dels dos partits que fan impossible la unitat.<br />
<br />
Encara hi hauria la possibilitat que cada un dels dos partits renunciessin a alguna de les quatre circumscripcions catalanes. Però novament passaran els terminis electorals i les coses quedaran com estan ara, ben dividits.<br />
<br />
És per això que l’IPECC proposa que tothom voti Solidaritat a Barcelona i a Reagrupament a Tarragona, Lleida i Girona. <br />
<br />
És una ocasió històrica que tenim els catalans per obtenir la independència. Amb l’entrada de l’estat espanyol a la Unió Europea ja no ens poden enviar els tancs ni tampoc prohibir-nos exercir el dret universal a l’autodeterminació. A més, Europa ja no està formada únicament per grans estats, sinó que s’han fet independents noves nacions més petites que Catalunya. La gent somiava amb una Europa dels pobles, però la majoria de pobles ja tenen a Europa estat propi. Catalunya té la gran oportunitat de ser un nou estat europeu i si als grans estats hi sumen cada cop més nacions que es fan independents, la Europa dels pobles serà també l’Europa dels Estats de les Nacions. Aquest el camí i està obert. Espanya hi estarà en contra, és evident. Però quan un se separa, compta només la voluntat de qui se’n va. L’altre s’ha de resignar i acceptar.<br />
<br />
Si per culpa d’aquesta desunió entre Reagrupament i Solidaritat es frustra aquesta ocasió històrica haurem d’anotar els responsables que han fet impossible la unitat per inhabilitar-los per sempre més per cap acció política futura. Però també perquè la història recordi a les generacions futures quins han estat els culpables que han atiat la divisió i han avortat l’assoliment de la independència. <br />
<br />
Endarrerir el referèndum és jugar amb foc perquè serà difícil que les circumstàncies siguin iguals, ja que els factors d’immigració i de minorització dels catalans a Catalunya són uns factors que creixen en contra nostra.<br />
<br />
Tots aquells abrandats independentistes, que bramaven unitat, ara accepten resignadament que cadascú voti un dels dos partits del nou independentisme emergent. Això és dispersar els vots.<br />
<br />
El càlcul de la mecànica electoral ja fa evident que aquesta dispersió de vot porta directament al fracàs i els guanys seran només pels grans partits tradicionals, els de sempre.<br />
<br />
Aquestes reflexions què tenen a veure amb l’homenatge que avui i cada any tributem a Francesc Macià davant d’aquest monument? Doncs sí, hi té molt a veure, ja que Francesc Macià fou el primer independentista que s’atreví a declarar la independència de Catalunya.<br />
<br />
I en aquell moment no hi havia cap de les condicions favorables que tenim ara. Fou valent i hem viscut amb tot allò que ell aconseguí: la Generalitat. Vuitanta anys després continuem amb autonomia i cada cop més espoliats i vexats.<br />
<br />
No hem avançat cap a la independència i quatre iniciatives portades al Parlament han estat rebutjades per tots els partits. Vaja gent que vam votar!<br />
<br />
Si ara tornem a fer el mateix incorrerem en el més gran descrèdit nacional i serem culpables del més gran deshonor infligit a la memòria de Francesc Macià.<br />
<br />
Us invito, doncs, a no dispersar el vot.<br />
<br />
Perquè Catalunya ja fa massa temps que està colonitzada i vol ser lliure ara.<br />
<br />
Visca Catalunya, estat europeu !<br />
<br />
Enric Garriga Trullols<br />
President de l’IPECC<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwS-ECjd2EU0jzFr8YV6MMcgyfiJCYeGC4_CqsisP1pVK4cLoIPe5kBweX7Z4CqA3AAaBueJgshZ15rI7hbRIJ-GaXEYm18n4tePofS-iDaIsB8DMJt-dCX8lwgiwNX39gx3Yk58e_UbE/s1600/Prats+de+Moll%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwS-ECjd2EU0jzFr8YV6MMcgyfiJCYeGC4_CqsisP1pVK4cLoIPe5kBweX7Z4CqA3AAaBueJgshZ15rI7hbRIJ-GaXEYm18n4tePofS-iDaIsB8DMJt-dCX8lwgiwNX39gx3Yk58e_UbE/s320/Prats+de+Moll%25C3%25B3.jpg" width="225" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
<br />
<br />
</div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-56019002533533662462010-10-12T02:09:00.000-07:002010-12-15T01:38:58.344-08:00DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A LA LIA ROMANSCHA DE CUIRA<div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><u>DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS<br />
A LA LIA ROMANSCHA DE CUIRA</u></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
12 d’octubre de 2010<br />
<br />
<br />
Senyor president,<br />
<br />
Amics suissos, grisons i catalans,<br />
<br />
És per nosaltres catalans un gran motiu de satisfacció visitar la vostra institució que vetlla per la conservació de la llengua romanx en el cor d’Europa.<br />
<br />
Nosaltres els catalans, que hem patit i patim encara una política discriminatòria de la nostra llengua per part dels centralismes dels estats francès i espanyol, entenem que les llengües per molt minoritàries que siguin són un patrimoni i un tresor de la humanitat que cal conservar i fomentar el seu ús social i familiar, amb els mateixos drets que les altres llengües. Per això som molt sensibles vers les diferents llengües i cultures i una motivació del nostre viatge és veure sobre el vostre territori la vitalitat de la vostra llengua, el romanx.<br />
<br />
D’altra banda, el confederalisme de Suïssa ha estat un model àmpliament evocat com a desig per part dels catalans que haurien volgut des de fa 300 anys per Catalunya.<br />
<br />
L’onze de setembre de 1714 Catalunya perdia els drets nacionals amb la rendició de Barcelona després d’una heroica resistència.<br />
<br />
Hem insistit durant tres segles trobar una fórmula com la suïssa que ens permetés viure en pau i llibertat amb els nostres veïns castellans.<br />
<br />
El federalisme hauria estat una fórmula que haurien acceptat els catalans, però en canvi el centralisme de l’estat ha estat sempre vigent i en ocasions molt cruel i ferotge contra els catalans.<br />
<br />
El 14 d’abril de 1931 el President de Catalunya proclamà la República Catalana com estat de la federació dels pobles d’Espanya.<br />
<br />
L’estat refusà aquesta situació i establí a canvi la Generalitat de Catalunya.<br />
<br />
Després, Franco suprimeix la Generalitat i estableix una forta repressió de la llengua catalana.<br />
<br />
Restablerta la democràcia també es restableix la Generalitat, però els catalans estem privats d’avançar en el camí de la llibertat i una gran espoliació econòmica ens porta a la misèria. Espanya beneficia només les regions castellanes.<br />
<br />
Per això ara els catalans hem abandonat la idea federalista per inviable per part d’Espanya i ara el clam majoritari és la independència.<br />
<br />
Només un estat català evitarà que els catalans perdem la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre patrimoni i el fruit del treball dels catalans.<br />
<br />
Malgrat aquesta situació crítica i aquesta determinació independentista, els catalans continuem captivats pel model suís i per això som també aquí.<br />
<br />
Visca Suïssa<br />
Visca la llibertat dels pobles<br />
Visca el romanx<br />
<br />
<br />
Enric Garriga Trullols<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvHvytOZBR-_MA5OucVClwLmcaDEgvZ0lgfAlsnrknBmoGt9MwjYXxsrcMOPxqrGfZSmWINq_y_2IHsGeyUsKRVL5yMwgjwP2yXuJSeXRUWoABoPTr6SkSVmKlCcJRkDaBy15i_7Y-85k/s1600/DSC04209.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvHvytOZBR-_MA5OucVClwLmcaDEgvZ0lgfAlsnrknBmoGt9MwjYXxsrcMOPxqrGfZSmWINq_y_2IHsGeyUsKRVL5yMwgjwP2yXuJSeXRUWoABoPTr6SkSVmKlCcJRkDaBy15i_7Y-85k/s320/DSC04209.JPG" width="320" /></a></div></div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-86333622285751287392010-10-03T02:06:00.000-07:002010-12-15T01:26:23.824-08:00DISCURS PANISSARS<div style="text-align: center;"><u><span style="font-size: large;">DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS</span></u><br />
<br />
<span style="font-size: small;">Diumenge 3 d’octubre del 2010</span></div><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">Sr. Alcalde,<br />
Regidors,<br />
<br />
<br />
Benvolguts amics,<br />
<br />
Som aquí novament per a commemorar la més gran victòria catalana de tota la nostra història. La més capital perquè ens hi jugavem la nostra independència.<br />
<br />
El 1985 fou el 700 aniversari d’aquest esdeveniment i s’hi van involucrar les forces polítiques i en aquests prats de més abaix del Forn del Vidre s’aplegaren milers de persones. I l’historiador i President del Parlament de Catalunya Miquel Coll i Alentorn feu una llarga exposició històrica sota un sol abrasador.<br />
<br />
L’IPECC que també hi participava, insistí que calia fer cada any aquesta commemoració, però ens van dir que només es feia cada 100 anys.<br />
<br />
Malgrat això l’IPECC l’ha fet, quasi en solitari, cada any amb la col•laboració de l’Ajuntament de la Jonquera. Créiem que en ser el 25 aniversari del primer dels actes i el 725 de la Victòria, engrescaria la gent a venir, però continuem essent poquets i no hem trobat el desllorigador per incitar la nostra gent a venir a Panissars. Als catalans no els engresquen les victòries, més aviat les derrotes.<br />
<br />
L’any passat feia menció aquí mateix dels greuges que hem patit els catalans i que finalment s’albirava un esperançador canvi promogut per la societat civil. Només feia 25 dies que s’havia celebrat el primer referèndum a Arenys de Munt, el 13 de setembre del 2009.<br />
<br />
Darrera d’ell se’n feren molts més i els resultats eren espectaculars a favor del SÍ, del 95 per cent per amunt. Resulta sorprenent els ridículs percentatges del NO, fins i tot en la comarca del Baix Llobregat, que es considerava feu espanyol.<br />
<br />
L’oposició havia desaparegut en forma d’abstenció. Fins i tot havien desaparegut els falangistes, els poquets que anaren a Arenys de Munt.<br />
<br />
Avui la presència espanyolista només es manifesta a Catalunya per una minoria que penja banderes espanyoles en alguns balcons en els barris de Sarrià i Sant Gervasi de Barcelona o s’atreveix a sortir al carrer amb banderes espanyoles al recer d’una victòria esportiva del mundial de futbol.<br />
<br />
Fixeu-vos bé en les circumstàncies favorables que tenim.<br />
<br />
No ens poden enviar els tancs. Europa i Estats Units són oberts a les independències. No tenim pràcticament oposició interna que es manifesti. Tenim una gran massa immigrant que s’absté de votar i l’independentisme ha pujat moltíssim gràcies a Madrid i el Tribunal Constitucional.<br />
<br />
Sí, tot això és favorable, però hi ha un gran problema, el Parlament de Catalunya, que no accepta fer referèndums i que anul•la quatre iniciatives populars per demanar la seva convocatòria. Els diputats actuals de Catalunya, no representen el desig majoritari del poble català cap a la independència. Per tant mai convocaran un referèndum ni tampoc faran una declaració unilateral d’independència.<br />
<br />
Cal canviar aquesta situació i ara es convoquen eleccions autonòmiques el 28 de novembre quan el que caldria fer és un referèndum. Si tornem a elegir un Parlament molt similar a l’actual, el Parlament farà el mateix. Res. <br />
<br />
Sempre ens han enredat i ara aquesta enredada tombarà l’èxit de les consultes excepte que hi hagi una unitat dels independentistes i es presenti una sola llista que representi l’independentisme de les consultes i de les noves plataformes.<br />
<br />
L’IPECC igual que altres associacions i entitats lluita per la unitat de l’independentisme.<br />
<br />
Però ara aflora un altre cop la divisió partidista copiada dels partits tradicionals. És molt normal que tots vulguin tenir diputats i que els agradaria que els independentistes vagin dividits i repartits en quatre o cinc partits i que no els facin ombra.<br />
<br />
El que no és normal és que la massa majoritària dels independentistes, que no són militants de cap partit, estiguin també dividits en dos faccions.<br />
<br />
I és dolorós i lamentable que hi hagin persones en cada facció que es dediquin a criticar acarnissadament els altres, malgrat ser tots independentistes expeditius que volen declarar la independència en la propera legislatura.<br />
<br />
No entenc com parlar d’unitat de l’independentisme posi histèriques a moltes persones, com si fos això un crim imperdonable. He comprovat que aquesta reacció es produeix en militants de partits i també en militants de Solidaritat i Reagrupament.<br />
<br />
En canvi la divisió s’accepta amb resignació com fet normal del catalanisme. Sabem i ens consta documentalment que hi ha oposició dins tots els partits tradicionals i també hi ha contactes entre les bases de Solidaritat, de Reagrupament i d’ERC.<br />
<br />
Apart hi ha organitzacions que treballen a camp obert i a cara desoberta per la unió, a les quals s’ha adherit l’IPECC.<br />
<br />
L’IPECC nasqué independentista i beligerant, del Congrés de Cultura Catalana.<br />
<br />
El primer president fou Fèlix Cucurull. El segon Maria Oleart i el tercer Enric Garriga que igual que els precedents també sóc independentista beligerant.<br />
<br />
Això comporta un compromís, més que un risc, perquè el major perill és que les coses continuin igual, s’ha doncs d’arriscar i lluitar.<br />
<br />
El pla A és la unitat i l’han de fer els dos partits nous. Però el pla B si falla l’A l’ha de fer tot el poble independentista i que l’IPECC fa seu.<br />
<br />
Repartim el vot lliure independentista per circumscripcions per no perdre cap vot ni cap diputat. És una elecció lliure però sensata. No ens posem nerviosos. Als comportaments suicides aportem solucions possibles i factibles.<br />
<br />
Junts tots els independentistes lliures, no militants de partits, podrem arribar-hi, si la unitat és forta i àmplia per totes les contrades de Catalunya. Si som decisius al Parlament de Catalunya podrem fer possible la declaració unilateral o el referèndum d’independència.<br />
<br />
VISCA LA UNITAT INDEPENDENTISTA<br />
VISCA CATALUNYA AMB ESTAT PROPI<br />
<br />
<br />
Enric Garriga Trullols<br />
President de l’IPECC<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOoSdZG_FwMiMsWM8j3ieV4hof4Tj-F6YL6QSjGiQBd0dv3liyL4FwTuuI4BUALsRIVgrC2x46yLC8EU7yPNwO0a5TQRPlJBtYCKjo8KOuTFrI4LmN_UCDV_XR0hdtf2_zH0S7tbXtHwQ/s1600/Panissars.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOoSdZG_FwMiMsWM8j3ieV4hof4Tj-F6YL6QSjGiQBd0dv3liyL4FwTuuI4BUALsRIVgrC2x46yLC8EU7yPNwO0a5TQRPlJBtYCKjo8KOuTFrI4LmN_UCDV_XR0hdtf2_zH0S7tbXtHwQ/s320/Panissars.jpg" width="225" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_H8VyJIzkLSA/TO-sD49KfwI/AAAAAAAAAA8/g1cMPiUF6qI/s1600/discurs.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div></div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-46930626444165458912010-07-18T04:28:00.000-07:002011-01-03T04:30:43.310-08:00DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL XXXII APLEC DEL PI DE LES TRES BRANQUESBenvolguts amics,<br />
<br />
L’IPECC és l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. Fou fundat l’any 1978, un any abans que el primer Aplec del Pi de les Tres Branques. Fa 32 anys. I el primer president fou Fèlix Cucurull, que fou un molt destacat independentista.<br />
<br />
L’objectiu de l’IPECC era i és la projecció exterior de la llengua i cultura catalana i del fet nacional català.<br />
<br />
Fer conèixer que som una nació i que volem recuperar un estat propi.<br />
<br />
Al marge d’aquesta activitat exterior, també a l’interior fem la recuperació de la nostra memòria històrica i commemorem els fets èpics i gloriosos especialment les victòries catalanes.<br />
<br />
Mantenim relacions amb tots els casals catalans del món i hem instituït els Premis Batista i Roca dels quals enguany farem la XXII edició. Cada cop es premien deu persones catalanes o catalanòfiles pel seu treball continuat de projecció exterior de Catalunya. Per tant ja portem 220 premiats d’arreu del món.<br />
<br />
Els casals catalans a l’exterior han fet històricament (i ara també) una suplència de la manca de projecció catalana a l’exterior. Ho han fet quan no hi havia govern autonòmic català i ara també perquè les oficines de la Generalitat, a més de ser una representació molt puntual i limitada, bàsicament fan una projecció comercial i cultural, però no de projecció ni de reivindicació nacional. No diuen que ens volem separar d’Espanya. No cerquen aliats, ni complicitats, ni avaladors. Ans al contrari, quan es fan actes importants, com la Fira del Llibre de Frankfurt, s’amaga tot el fet nacional català, es prohibeix la cançó nacionalista i es prohibeix que hi hagi presència de cap bandera catalana.<br />
<br />
Aquesta actuació de la Generalitat actual és vergonyosa atès que un dels partits del govern es diu independentista. El govern anterior tampoc es distingia gaire per la seva acció nacionalista a l’exterior però almenys no prohibia la bandera catalana, malgrat ser un govern no independentista.<br />
<br />
És obvi que la situació política catalana és crítica en relació a Espanya. Els partits catalans actuals estan hipotecats a Espanya. El Parlament de Catalunya ja ha refusat 4 ILP en les quals es demanava fer un referèndum per la independència de Catalunya.<br />
<br />
El Parlament és, doncs, un fre i un obstacle de cara el dret de l’autodeterminació del poble català.<br />
<br />
Canviar tot el Parlament és difícil, però amb aquesta organització política dels actuals partits polítics no arribarem mai a la independència.<br />
<br />
I és curiosa i anormal aquesta situació, atès que les consultes fetes fins ara, les manifestacions i també les enquestes demostren que l’independentisme és molt majoritari a Catalunya i es guanyaria la independència amb una gran diferència a favor del SI.<br />
<br />
Per tant ara és el moment de fer projecció exterior de l’independentisme català. No hi ha res més important ni més urgent.<br />
<br />
És una vergonya que les Oficines de la Generalitat a l’exterior estiguin de braços plegats sense feina, que els nostres diputats catalans a Europa perdin el temps en temes intranscendents i en canvi sigui un diputat gal·lès que porti ell pel seu compte al Parlament britànic, el dret a la independència de Catalunya*.<br />
<br />
<br />
En aquest país els que cobren per defensar Catalunya tenen escrúpols i esperen que tot ho faci el poble, organitzant les consultes populars i locals o que siguin els casals catalans de l’exterior que facin la projecció exterior independentista.<br />
<br />
Bé, això seria possible i ho estem fent,però almenys ajudeu-los econòmicament a portar a terme aquestes accions. No sols es necessiten voluntaris (els quals no cobren) sinó que cal donar els mitjans materials, els locals, els funcionaris desocupats i posar tots els mitjans radiotelevisius al servei d’aquest moviment independentista. L’acció de TV3 (controlada pel govern) ha estat decisiva per convocar la passada manifestació a Barcelona.<br />
<br />
Menys col·laborin els partits a la independència més gran serà la vergonya històrica que caurà sobre aquests partits, quan haurem aconseguit la independència sense el seu ajut.<br />
<br />
Ho aconseguirem i ben aviat.<br />
<br />
Visca l’estat català!<br />
<br />
<br />
* NOTA: segons el diputat català al Parlament Europeu, Oriol Jonqueras, el diputat gal·lès del qual parlo fou influenciat i informat per ell.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKi1RPGq24WX-MY3IAxu91np7mlykPCqoAe1Zhil0lkuJ0yYOPQ1tigsXfN2CQpx3tjpeBTF7tQjoQsN_GAd2EFMBeq0C11KrpphEtUS2IEgzUnD984rGG2xHbpXF2ZoIpF4V7OiKtH5Q/s1600/Pi+de+les+3+branques.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKi1RPGq24WX-MY3IAxu91np7mlykPCqoAe1Zhil0lkuJ0yYOPQ1tigsXfN2CQpx3tjpeBTF7tQjoQsN_GAd2EFMBeq0C11KrpphEtUS2IEgzUnD984rGG2xHbpXF2ZoIpF4V7OiKtH5Q/s1600/Pi+de+les+3+branques.png" /></a></div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-29808621048535742712010-05-16T02:03:00.000-07:002010-12-15T02:07:57.811-08:00DISCURS ACTES A ELNA<div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"> DISCURS D’ENRIC GARRIGA</span></div><br />
<br />
Diumenge 16 de maig de 2010<br />
<br />
<br />
Senyor Conseller municipal d’Elna<br />
Senyora Daniela Grau i família<br />
Amics tots de Catalunya del Nord i de Catalunya del Sud de les Alberes<br />
<br />
En primer lloc em cal agrair, en nom de l’IPECC, la invitació de Daniela Grau de venir a Elna, per participar en una jornada plena de remembrances històriques i tràgiques, esdevingudes a aquí fa 725 anys i 71 anys respectivament. Les circumstàncies i el seu respectiu desenllaç foren ben diferents, però el tremp, el coratge, la valentia i la humanitat que demostraren els avantpassats d’Elna ben bé mereixen el nostre respectuós record i el de tots els catalans.<br />
<br />
En relació a la croada contra Catalunya dictada pel Papa Martí IV, el 1283, i executada pel rei de França, Felip III l’Ardit i les seves tropes, que donà lloc al saqueig, incendi i destrucció d’Elna i la massacre dins la catedral, del 22 al 25 de maig del 1285, cal assenyalar que l’IPECC, des de fa 25 anys, commemora la gran victòria catalana del Coll de Panissars, l’octubre del 1285, contra aquest mateix exèrcit francès que destruí Elna.<br />
<br />
A Panissars els catalans es venjaren de la destrucció d’Elna i el nostre rei Pere el Gran es venjà de la mort del seu avi Pere el Catòlic, a Muret, al 1213.<br />
<br />
Els catalans que havíem patit també la primera croada, que comportà un cop terrible de la nostra expansió a Occitània, en canvi reeixirem i fórem els vencedors en la segona croada. Això ens permeté mantenir la independència 429 anys més, fins el 1714, que per obra i gràcia dels borbons francesos, estem encara espoliats per Espanya. <br />
<br />
Els catalans de Catalunya del Nord patireu una sagnant repressió francesa a partir del 1660, seguida d’una eficaç assimilació que encara continua.<br />
<br />
Els catalans de Catalunya del sud i dels altres Països Catalans, sota el domini castellà, portem ja 296 anys de patiments i de lluita per la nostra supervivència.<br />
<br />
L’IPECC ja duu 32 anys de treball i de lluita per projectar la nostra realitat nacional a l’exterior i la nostra decidida voluntat de recuperar la nostra independència i ser un nou estat dins la Unió Europea.<br />
<br />
Per tant, no és gens estrany que avui siguem a Elna i que fa vuit dies fóssim a Ginebra, davant l’ONU, per afirmar que volem exercir el dret universal que tenen tots els pobles: el dret de l’autodeterminació, com proclama l’ONU, per ser lliures com a poble i com a persones.<br />
<br />
Però l’IPECC a més de la projecció exterior també s’ocupa de recuperar la memòria històrica catalana dintre i fora dels Països Catalans i especialment celebra, com fan tots els pobles del món, les victòries catalanes.<br />
<br />
La trajectòria que duem és llarga, intensa i capital, ja perquè la història catalana se’ns ha volgut amagar per així millor tenir-nos ben assimilats a la seva història.<br />
<br />
Per acabar vull recordar que l’IPECC no ha oblidat mai Catalunya del Nord i que ha compartit els actes que s’han fet aquí des de les Festes de Pau i Treva, de la Flama del Canigó, de la Porta Catalana, del Correllengua, dels Aplecs als castells de Salses, de la Guarda al Portús, de Rià, de Valmí i moltes altres activitats, com el DICTAT CATALÀ i els Fets de Prats de Molló.<br />
<br />
Guardo records també d’Elna amb el patriota Gilbert Grau i l’amic Joan Gensana. Fou al castell de Valmi i a Elna que vaig conèixer el llegendari Esteve Albert, el qual organitzà uns actes a Elna en honor de Jacint Verdaguer, el 1983, pel seu viatge al Pirineu un dilluns de juny del 1883.<br />
<br />
Quants records entranyables desperten en mi aquesta terra catalana de la Catalunya del Nord, que no sols tenim present en les nostres oracions, ja que som a la catedral, sinó també en la nostra voluntat de superar tots junts l’actual situació de submissió obligada i obtenir la nostra llibertat nacional. Gràcies amics.<br />
<br />
Visca Catalunya lliure i sobirana.<br />
<br />
Enric Garriga Trullols<br />
IPECC<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYoRNZ5q_QqKVKXu7e8O3Hn-509fx33_n4lra3S_k2rGUjUStMR7hyphenhyphenugsRHgTy903u9mpw8YTQQSzqqhNTdqrXVsYthkuOJlNgnK-e7Pf1g0PJVlM2o33F1yZ6x4TzIf-8lFZbY5pcsKg/s1600/DSC03033.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYoRNZ5q_QqKVKXu7e8O3Hn-509fx33_n4lra3S_k2rGUjUStMR7hyphenhyphenugsRHgTy903u9mpw8YTQQSzqqhNTdqrXVsYthkuOJlNgnK-e7Pf1g0PJVlM2o33F1yZ6x4TzIf-8lFZbY5pcsKg/s320/DSC03033.JPG" width="320" /></a></div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-66190374535763080652010-02-21T01:56:00.000-08:002010-12-15T01:59:05.067-08:00DISCURS IX COMMEMORACIÓ DE LA VICTÒRIA D'ARBÚCIES<div style="text-align: center;"><u><span style="font-size: large;">DISCURS D’ENRIC GARRIGA</span></u></div><div style="text-align: center;">Diumenge, 21 de febrer de 2010</div><br />
Senyor alcalde, <br />
amics tots,<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">Novament donem gràcies a l’Ajuntament d’Arbúcies per acollir-nos amb la finalitat de continuar les commemoracions bianuals de la Victòria d’Arbúcies del 13 de gener del 1714. Aquesta d’avui és la novena, per tant fa 18 anys que va començar i que es va posar la placa al lloc del combat.<br />
<br />
I novament hem de repetir el mateix de fa 4 anys i el mateix que fa dos anys: els catalans continuem en el Mur de les Lamentacions.<br />
<br />
El que era preocupant fa dos anys, l’Estatut d’Autonomia, amenaçat pel Tribunal Constitucional, ara ja és tragicòmic. Perquè els que no tenen vergonya són ells.<br />
<br />
D’altra banda vaig proposar fer referèndums d’autodeterminació d’Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya el mateix dia. Continuo creient que era una bona idea, però ells en tenen de més bones i per ara aquesta idea ja és obsoleta. Euskadi el tenen dominat, Escòcia no té majoria, Flandes no es decideix i Catalunya ha optat per les consultes sense repercussió o valor legal.<br />
<br />
No seré jo que vingui a desautoritzar les consultes, ja que tenen un valor moral molt gran que hauria de fer repensar les actituds dels nostres polítics i d’altra part descobreix al món exterior l’existència d’un poble que declara voler ser lliure i independent.<br />
<br />
La política d’un poble oprimit i pacífic com el nostre sempre ha valorat els avenços culturals i també els polítics. Però de cara l’autodeterminació sempre ha pensat o que és impossible o que és molt difícil i perillós o que no tenim sortida legal o full de ruta per aconseguir-ho.<br />
<br />
Per tant per sortir del pou necessitem una escala i en canvi ens donen o ens prenem un tamboret i ja creiem que som més amunt, però encara som dins el pou.<br />
<br />
L’escala per arribar a sortir del pou és el Parlament, però l’actual no ens serveix ja que per dues vegades ens ha refusat dues demandes per fer un referèndum.<br />
<br />
Una via alternativa eren els ajuntaments. Però aquí és l’estat que els priva de fer-ho ells i també es priva de facilitar locals, el cens i l’organització.<br />
<br />
Tot això fa que les consultes siguin un mer divertiment social. Però malgrat això el poble no es desmobilitza i organitza ell sol les consultes.<br />
<br />
Aquesta resignació popular resulta ara que ha estat gratuïta i equivocada ja que les normes que diuen que priven els ajuntaments de cedir locals, cens i organització no existeixen i per tant els ajuntaments els poden fer legalment. És la pròpia Judicatura de Madrid qui ho ha dit.<br />
<br />
Diumenge vinent es farà la tercera jornada de consultes segons el sistema usual. Hi veurem resultats aclaparadors del SÍ. El 25 d’abril un altre cop més hi haurà una altra tanda de consultes. També es farà a Barcelona i potser Tarragona i un cop fet, què? Doncs que es faran les eleccions al Parlament de Catalunya i pensa guanyar CDC que és un partit que ells diuen que no han fet mai enfadar Espanya i per tant no faran mai cap referèndum perquè això faria enfadar molt als espanyols. D’altra banda segons m’ha escrit personalment Artur Mas, no vol portar Catalunya a una nova derrota.<br />
<br />
Li vaig proposar que fes almenys un referèndum a l’interior del partit per saber si els militants són favorables a la independència. I també s’hi oposa.<br />
<br />
D’altra banda els socialistes aquesta setmana han fet callar el seu grup catalanista que vol un grup propi a les Corts de Madrid, deslligat del PSOE.<br />
<br />
Aquests dos partits volen obtenir la majoria i els dos descarten demanar la independència.<br />
<br />
Per tant tornarem a invalidar el Parlament perquè declari la independència. També es negaran a fer un referèndum perquè tenen por que guanyi.<br />
<br />
Com s’ha de fer i com s’ha de dir que amb els resultats obtinguts a les consultes fins ara està totalment assegurat que el SÍ seria aclaparadorament majoritari?<br />
<br />
Fem números. La Unió Europea en el cas de Montenegro fixà les condicions per la independència. Havia de votar com a mínim el 50 per cent del cens i hi havia d’haver un 55 per cent de SÍ. Si fem números veiem que amb un 27,50 per cent de SÍ es pot obtenir la independència (50x55%=27,5%).<br />
<br />
Segons els resultats de les votacions, a Catalunya la participació va entre el 45 per cent i el 70 per cent del cens. <br />
<br />
Per tant el 55 per cent de SIS necessaris per guanyar segons la participació en relació al cens és:<br />
<br />
- Amb una participació del 60% cal 33% de SÍS (27% NO)<br />
- Amb una participació del 65% cal 35% de SÍS (30% NO)<br />
- Amb una participació del 70% cal 38% de SÍS (32% NO)<br />
- Amb una participació del 80% cal 44% de SÍS (36% NO)<br />
- Amb una participació del 85% cal 46% de SÍS (39% NO)<br />
<br />
Veiem en els resultats de les consultes realitzades que la participació i els SÍS són pràcticament iguals en un 95% i que en relació al cens va del 24 al 46% de participació.<br />
Si fem la mitjana entre el màxim (46) i el mínim (24) dóna 35% del cens que vota si.<br />
<br />
Si les votacions fossin del 46% del cens com a Osona es guanyaria encara que la participació fos del 85% del cens perquè el 55% del 85% és 46% de SÍS.<br />
<br />
Però és totalment improbable que voti el 85%. O sigui que tindríem segura la victòria.<br />
<br />
Pel contrari si les votacions fossin de la mitjana del 35% de SÍS es guanyaria també amb un 65% de participació perquè el 55% de 65% és 35% de SÍS.<br />
<br />
Però en els càlculs de la consulta hi ha un error gros que no es podrà cometre en un referèndum formal. No podran votar els joves menors de 18 anys ni els immigrants sense papers. Això representa un augment del 10% del cens i en canvi d’aquests dos col·lectius només ha votat un dos per cent.<br />
<br />
Ara, doncs, afegiu un 10% en els resultats anteriors i es veu que que en tots els casos de participació la victòria del SÍ està assegurada, tant si vota el 50 per cent com el 85 per cent del cens.<br />
<br />
Ja tenim, doncs, de sobres la proporció de vots de SÍ que calen per guanyar. En un referèndum amb tots els requisits obtindrem uns resultats molt per sobre dels de Montenegro.<br />
<br />
D’altra banda hi ha una altra manera de veure la victòria sense els números anteriors. Actualment la suma de CDC, d’ERC i ICV fa majoria absoluta i tots votaran SÍ. Però també molts socialistes s’hi afegiran si veuen que la cosa va de veres. I estic segur que hi haurà una abstenció significativa. Ja tenim guanyada la partida amb els SÍS obtinguts, però encara n’hi haurien més en un referèndum general.<br />
<br />
Per tant el problema no és Madrid, ni el PP, ni els socialistes. El problema són els polítics catalans que es diuen catalanistes.<br />
<br />
A les eleccions del novembre podem canviar el sentit de la trajectòria política catalana. <br />
<br />
Espero que el poble català no afluixi i vegi les coses clares. La victòria és nostra.<br />
<br />
Visca Catalunya. Estat propi.<br />
<br />
Enric Garriga Trullols<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwy0GV0E3ICo6bgG0AIg9lRJxZ7KC1vcnayBfQn3I4jb_p3lxYkzW_k_qkJoo3RiCLp4mMQNWBy5o0zGY9BXFqqdwAPXq4vEP28i5uGgSne_YKm_mqSlr6tnr3W2FuWUzUJC40K4emUmA/s1600/Arb%25C3%25BAcies.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwy0GV0E3ICo6bgG0AIg9lRJxZ7KC1vcnayBfQn3I4jb_p3lxYkzW_k_qkJoo3RiCLp4mMQNWBy5o0zGY9BXFqqdwAPXq4vEP28i5uGgSne_YKm_mqSlr6tnr3W2FuWUzUJC40K4emUmA/s320/Arb%25C3%25BAcies.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
</div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-51242437166623011922008-10-28T08:43:00.000-07:002010-12-23T08:44:28.529-08:00ENTREVISTA A ENRIC GARRIGA TRULLOLS<div style="text-align: justify;"><b style="color: blue;">No només hem d'explicar que tenim una llengua, una història, una cultura i unes celebritats, el que s'ha de saber, és que volem la independència" </b></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>Enric Garriga és membre fundador i actual president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, una entitat fundada el 1979, i que des de ja fa vint anys convoca anualment els Premis Josep Maria Batista i Roca que reconeixen la trajectòria de catalans residents a l'exterior i catalanòfils d'arreu. Al llarg d'aquests anys s'han reconegut més de dues-centes persones que han contribuït de forma continuada a la projecció exterior de la llengua, la cultura i la realitat dels Països Catalans. <br />
<br />
-L'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana convoca anualment els Premis Batista i Roca que reconeixen a persones que s'han distingit per la projecció de la cultura catalana fora de Catalunya, ja siguin catalans residents a l'exterior o catalanòfils d'arreu. Enguany ja és la XX convocatòria. Com va sorgir aquesta iniciativa?</b><br />
<br />
Va sorgir en ser conscients que hi havia una sèrie de persones que vivien a l'exili o sense ser exiliats, persones que per raons diverses vivien fora de Catalunya, que per mantenir els vincles entre elles mateixes es reunien en casals i associacions diverses, que feien activitats internes però també de cara a l'exterior per a relacionar-se amb la gent que els havia acollit, feien exposicions, jocs florals, conferències, ..., i van fundar cors, esbarts i, en definitiva, promovien tot tipus d'iniciatives que donaven a conèixer la realitat catalana a l'exterior. Al mateix temps hi ha altres persones que són d'altres nacionalitats però que s'interessen per la cultura catalana, que estudien la llengua i que a més, l'acaben ensenyant, és el que en diem catalanòfils. I vèiem que no hi havia cap reconeixement a la seva tasca, no només del govern o de les institucions, ni tan sols de la societat civil. Unes persones que en uns moments molt difícils per al país, eren les úniques que tenien veu a l'exterior per a denunciar la dictadura i la repressió del règim cap a la llengua i la cultura catalanes. I vam pensar que era un acte de justícia vers aquelles persones que més s'havien distingit en la projecció de la cultura catalana. <br />
<br />
<b>-I com es decideixen els premiats?</b><br />
<br />
Cada any es presenten les candidatures a través dels casals catalans, les associacions catalanòfiles i persones distingides amb el premi en edicions anteriors així com el propi jurat que també pot presentar una candidatura. Llavors les propostes són examinades pel jurat que n'esculleix deu cada any. Aquesta fòrmula permet que el premi tingui una major dispersió geogràfica i no es concentri en uns pocs països. Procurem no repetir candidatures en una mateixa convocatòria i si n'hi ha més d'una, l'acumulem per a l'any següent. Per exemple enguany en tenim de França i de Romania, d'Argenitna i d'Occitània, de Veneçuela, d'Euskadi, de Suïssa i d'Holanda. A més el premi pot donar-se el cas que sigui compartit entre dues persones per uns mateixos mèrits. Això vol dir que si ja portem vint convocatòries i es concedeixen deu premis en cadascuna, de persones reconegudes potser anem per les dues-centes vuit o dues-centes deu. <br />
<br />
<b>-El fet de donar-li el nom de Josep M. Batista i Roca suposo que és també per reconèixer la tasca i l'activisme que va desenvolupar durant el seu exili no?</b><br />
<br />
Sí, perquè Batista fou una persona que no només es va dedicar a prestigiar Catalunya a l'exterior, molt especialment en la Gran Bretanya, sinó que, a més, fou professor de llengua catalana a Cambridge formant un grup de deixebles que al seu torn esdevingueren catalanòfils que també ensenyaren la llengua i la literatura. Va formar vàries generacions de catalanòfils que amb el temps s'estendrien arribant a d'altres llocs com Austràlia, per exemple. <br />
<br />
<b>-Vos que vau conèixer Batista i Roca, com el definiríeu?</b><br />
<br />
Sí, jo el vaig conèixer. Josep Maria Batista havia promès no tornar ni a Catalunya ni a l'Estat espanyol fins a la mort de Franco. I ho va cumplir. Franco va morir el 1975 i Batista el 1978, per tant vaig conèixer-lo els darrers anys de la seva vida: molt poc temps. Era una persona elegant, era un gentleman, una persona sàvia, una persona que s'hi podia parlar i que es feia estimar. A mi em va causar una molt bona impressió. Vaig assistir a nombrosos actes que feia, a Perpinyà per exemple, i la sala estava plena, tenia un enorme poder de convocatòria. I això passava anés on anés. Coneixia molta gent perquè s'havia mogut per tota Europa en plena dictadura franquista fent contactes arreu. En canvi des de Catalunya era molt difícil accedir a aquesta gent i a través d'ell se'ns van obrir moltes portes. Fins i tot en una ocasió em va donar el fitxer dels seus contactes, encara el guardo, i ens va ser molt útil. Quan hem anat a Dinamarca o a Escòcia per exemple, hem pogut tenir relació amb aquelles persones, algunes evidentment ja són mortes. I fou gràcies als seus contactes europeus: amb intel·lectuals i amb polítics, perquè no hem d'oblidar que Batista fou Delegat de la Generalitat a Londres i delegat personal del President Companys davant el govern britànic, treballant com va poder fins i tot defensant davant dels aliats la preservació de la independència de Catalunya evitant la caiguda en mans de Franco, cosa que, com sabem, no va ser possible. <br />
<br />
<b>-La figura de Batista és prou reconeguda?</b><br />
<br />
No és una persona massa reconeguda, de fet això passa fins i tot amb figures més destacades, com ara Jaume I, que malgrat enguany es celebri el centenari, ni des dels àmbits oficials ni tampoc popularment es fa gaire res, i a vegades ben poca cosa. Batista i Roca, a diferència del rei Jaume que tothom coneix o hauria de conèixer, no és tan popular però te certa divulgació, potser nosaltres des de l'Institut hi hem contribuït. De fet, Josep Maria Batista, en haver impulsat i col·laborat amb nombroses entitats, per exemple va fundar els Minyons de Muntanya, una entitat escolta primerenca, o altres entitats com Palestra... les persones vinculades a aquestes entitats i el mateix IPECC, en un moment donat vam confluir per a fer-li un monument en record que vam situar en el carrer del seu nom al barri de Les Corts. Un monument que serveix de punt de trobada per a dedicar-li l'homenatge que organitzem cada any.<br />
En definitiva penso que no és una persona desconeguda, si més no entre els ambients sobiranistes i independentistes per als que Batista i Roca és una gran figura. <br />
<br />
<b>-Cada any es reconeixen deu personalitats, no són moltes en una mateixa convocatòria?</b><br />
<br />
No, perquè són de diferents països i això és volgut, doncs volem arribar a tot arreu. I si és el cas de què coincideixen en un mateix país, procurem que almenys siguin de ciutats diferentes, per exemple enguany tenim Montserrat Aymamí que resideix a Grenoble, o a Pere Gamissans, un occità, i també en tenim a Romania, a Suïssa etc... <br />
<br />
<b>-Enguany entre els guardonats hi ha la filòloga bretona Marie- Claire Zimmermann, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i que va ser la primera catedràtica de Llengua i literatura catalana de la Universitat de París-Sorbona per exemple, però entre les dues-centes personalitats que ja han rebut el premi qui més destacaríeu ?</b><br />
<br />
Generalment es reconeixen persones vinculades a casals o associacions però en el cas dels catalanòfils per exemple, recordo en Josep Gulsoy de Toronto al Canadà, que s'ha dedicat a l'ensenyament i és d'origen armeni o enguany que tenim a Jana Balacciu Matei de Bucarest, que és Creu de Sant Jordi i que ha destacat per haver traduït les obres de Mercè Rodoreda, o en Kálmán Faluba, de Budapest, que fou premiat el 2004 per haver fet el diccionari català-hongarès, i també recordo a qui els darrers tres o quatre anys fou el cònsol hongarès a Barcelona, una persona que recentment ha mort, una persona que parlava i escrivia perfectament el català, que també s'havia interessat per la llengua occitana i en qui vam tenir un molt bon col·laborador. <br />
<br />
<b>-Els premis s'atorgaran el proper 7 de novembre a Barcelona, però en els vostres viatges també us deveu haver emportat sorpreses agradables, no?</b><br />
<br />
A vegades hi ha coses que et sorprenen, recordo una ocasió que estavem a Viena i vam agafar el tren fins a Budapest i en aquesta estació ens vam trobar amb catorze o quinze persones, totes hongareses i que totes parlaven català. I per què? Doncs perquè eren deixebles de professors com en Faluba. O a Sant Petesburg que ens va passar una cosa similar, vas a la universitat convoques la classe de català i resulta que hi ha vint o vint-i-cinc persones, la majoria noies, que parlen català. I ens van presentar dues persones que, a més, feien traducció del català al rus. <br />
<br />
<b>-Tradicionalment, qui ha assumit la representació de la cultura catalana a l'exterior, han estat els casals catalans com ara el de Buenos Aires a l'Argentina, el de Montevideo, l'Orfeó Català de Mèxic o a Austràlia, per exemple, penseu que Catalunya està ben representada a l'exterior?</b><br />
<br />
No. Catalunya no està ben representada perquè les ambaixades i els consulats espanyols no representen Catalunya. Només representen Espanya i ells entenen que Espanya és només la cultura castellana. Un model, que no diré que sigui perfecte però que és millor, és el que tenen a Bèlgica en el qual a cada ambaixada hi ha un representant de la cultura francesa i un de la cultura neederlandesa. I, d'altra banda, l'acció del govern català, tant els anteriors com l'actual, tampoc és modèlica perquè el fet d'obrir algunes delegacions a París, a Berlin, o a Nova York, està molt bé però no omple el buit enorme que hi ha. A més, hem de tenir en compte que aquests centres no tenen les competències d'Estat, es limiten a temes turístics o econòmics i en prou feines culturals. Sí que en canvi hi ha la tasca de l'Institut Ramon Llull amb una activitat cultural realment potent. <br />
<br />
<b>-I les activitats de difussió a l'exterior que organitza l'IPECC com son rebudes en els diferents països?</b><br />
<br />
Són rebudes amb extranyesa, perquè les associacions i els casals no estan acostumats a què ningú els vagi a veure. A vegades sí que tenen alguna relació amb el govern, que els envia algun butlletí, llibres o CD's... però no tenen una relació institucional. Sovint ens diuen que nosaltres som els únics que els hem anat a veure amb una delegació prou nombrosa. És clar, que vint o trenta persones vagin a visitar un casal, sobta. Són entitats que a vegades són molt modestes, són casals petits que potser ni el govern sap que existeixen. Passa que en ocasions no tenen uns estatuts, i que un casal amb cent anys d'antiguitat no tingui uns estatuts implica que oficialment no existeixi, però és clar, això passa amb el de Buenos Aires i és una realitat que no podem oblidar.<br />
En definitiva: que l'acció de cara enfora, mentre no siguem un estat no serà mai satisfactòria. <br />
<br />
<b>-Una de les activitats que ja són tradicionals, és l'acte d'homenatge al president Francesc Macià i de commemoració dels fets de Prats de Molló, que celebrareu ben aviat no?</b><br />
<br />
Sí és ara a principis de novembre. <br />
<br />
<b>-L'any passat el discurs que hi vau fer va tenir força ressò i va ser objecte del punt de mira de la premsa nacionalista espanyola oi?</b><br />
<br />
No en tinc massa constància. La veritat és que, si va ser així, no hi devíem donar cap importància i la prova és que no ho recordo. Però és evident que nosaltres no tenim pèls a la llenga i en fem molts de discursos i parlaments, perquè en fem molts d'actes cada any, com el recordatori de Prats de Molló o també l'homenatge a Companys... i tots aquests actes donen peu als parlaments. Nosaltres no ens amaguem de res i si ens volen dedicar l'atenció, allà ells... <br />
<br />
<b>-Com Batista i Roca us heu significat com a nacionalista i defensor de l'autodeterminació. Recordo un article a la premsa canadenca que va fer Josep Pérez, un dels guanyadors del premi Batista i Roca del 2006, on agraïa l'oportunitat que li vau donar de fer-li veure la possibilitat de què un dia es faci realitat la independència de Catalunya. És una utopia?</b><br />
<br />
No. No és cap utopía. Hi ha pobles que globalment han estat en una situació molt per darrera de la nostra i en canvi han obtingut la independència i l'han aconseguit perquè han tingut la voluntat de tenir-la. Al Quebec, per exemple, es qüestionaven sobre la viabilitat del procés d'autodeterminació però no van dubtar i van plantejar un referèndum, i ja n'han fet dos. I el darrer els va venir de ben poc! Hi ha d'altres pobles com el cas de Montenegro que si bé inicialment les enquestes donaven un 25% d'afirmatius, a l'hora de la veritat, quan es va convocar el referèndum van ser el 55 %. Hi ha gent que pot pensar que és una utopía, però a l'hora de la veritat... posem un exemple, si a l'hora de dinar et donen dos plats un de bò i un de mal cuinat, tothom triarà el bò, no? Llavors si un dia has d'anar a votar per l'autonomia o per la independència triaràs el millor; falta tenir la possibilitat de triar. Totes les persones que aspiran a un millorament, a un progrés en tots els camps, ja siguin sobiranistes, autonomistes o federalistes, encara que d'aquests darrers cada cop n'hi ha menys, quan hagin de decidir acabaran triant el millor, la independència. Abans sí que era percebut com una utopía, perquè només es veia possible per la força, però ara a Europa, i és evident, un acte democràtic d'independència no pot ser reprimit per la força de les armes, no ens poden enviar els tancs. Per tant, avui és millor que mai: el dret de paraula no és un delicte, el dret a l'autodeterminació tampoc, és un dret reconegut per les Nacions Unides, no ens poden enviar els tancs, per tant ara és el millor moment. Què esperem? <br />
<br />
<b>-Vos que cada any també organitzeu els actes d'homenatge a Lluís Companys, què en penseu de les accions empreses per la Generalitat per a la revisió del procés?.</b><br />
<br />
Penso que hem de sentir vergonya. Que trenta-tres anys després de la mort del dictador encara no haguem aconseguit rehabilitar la figura de Companys... és vergonyant. De fet, els qui haurien de tenir vergonya són els governs espanyols des de la mort de Franco, però ja veieu que no en tenen, ni gota ni mica. I en relació a Catalunya potser no l'han coneguda mai.<br />
Però també recau sobre nosaltres per no haver sabut exigir aquesta reparació. I potser arribarà per altres iniciatives com la d'un jutge que ara vol aclarir els crims de la Guerra civil. D'acord, molt bé, potser tocarà el torn a Companys. Però si arriba, arribarà tard. <br />
<br />
<b>-Internacionalment s'entén Catalunya?</b><br />
<br />
Evidentment hi ha gent que li parles de Catalunya i no sap ni situar- la en el mapa. Però, en canvi, tenim un avantatge: que sí que saben situar Barcelona malgrat que la situin a Espanya enlloc de a Catalunya. A partir d'aquest conèixement i també de la projecció que dóna el Barça, per posar un exemple, sí que ha arribat certa percepció de la realitat catalana. <br />
<br />
<b>-Un procés d'autodeterminació ha de comptar amb suports i complicitats internacionals, creieu que actualment Catalunya els tindria?</b><br />
<br />
Hem de sortir a fora les accions internacionals ajuden a entendre Catalunya. Sembla que ara s'està preparant una iniciativa a Brusel·les com aquella que vam fer a Estrasburg del Tren de la llibertat que malgrat que el van prohibir s'hi va anar amb cotxe. Ens cal sortir a fora. No n'hi ha prou amb tenir guanyat un referèndum a l'interior ens cal tenir padrins a fora. Cal donar a conèixer el nostre interès en tenir un estat propi, lliure. I aquesta és una de les mancances que tenim a l'hora de la projecció exterior. No només hem d'explicar que tenim una llengua, que tenim una història, que tenim una cultura i unes celebritats, sinó que el que també hem de dir, el que s'ha de saber, és que volem la independència.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidFevA2lFOnJ3-CGjRO4mz6JPogHN5U11Y3eBbGrtTzvmGTyXSgpRny-7yF2__Zv-IS_vfTGv69BgEUvNog8_Keh5i0_McQU2I-cR5EmaY2TD5p0hsc2UcKrqcZeJ2KJYoSGw9btu1yfw/s1600/Imagen2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidFevA2lFOnJ3-CGjRO4mz6JPogHN5U11Y3eBbGrtTzvmGTyXSgpRny-7yF2__Zv-IS_vfTGv69BgEUvNog8_Keh5i0_McQU2I-cR5EmaY2TD5p0hsc2UcKrqcZeJ2KJYoSGw9btu1yfw/s320/Imagen2.gif" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-35560054972196347931983-07-17T12:41:00.000-07:002011-09-26T12:41:37.527-07:00DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS IV DIADA NACIONALISTA AL PI DE LES 3 BRANQUES<div style="text-align: justify;">Benvolguts amics i autoritats,<br />
<br />
Vull referir-me una vegada més a tots aquells milers de catalans escampats arreu del món i que treballen per a la projecció de la cultura catalana i la difusió del fet nacional català. Molts d’aquests catalans estan organitzats en Casals a Europa, Amèrica i Oceania.<br />
<br />
Tenim el goig de comptar amb la presència d’alguns significats catalans dels casals de l’exterior, entre els quals Matilde Romagosa presidenta del Casal d’Hannover (Alemanya); Jordi-Manel Colomer, dirigent del Casal de Brussel•les... un altre dirigent del Casal de Miami; i el Sr. Pere Agustí del Casal de Sidney (Austràlia) i pels quals us demanaria un aplaudiment... I potser me’n deixo algun altre, perquè l’Ajuntament de Berga cursà invitacions a tots els casals del món, segons suggerència i llistes facilitades per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, el qual represento en aquest acte.<br />
<br />
Tots els Casals catalans a l’exterior celebren les festes tradicionals catalanes com Sant Jordi, Sant Joan (Festa Nacional dels Països Catalans), l’Onze de Setembre, i d’altres com la Mare de Déu de Montserrat, o populars com la castanyada,... etc.<br />
<br />
Totes les festes tenen allò que podem anomenar la seva litúrgia particular i els catalans de la diàspora celebren aquestes festes com un ritus per a demostrar que continuen vinculats a la seva llunyana pàtria catalana. Observem com totes aquestes festes són traslladables geogràficament i només cal conservar-ne el significat o els símbols.<br />
<br />
En canvi hi ha unes festes, que per ara, no surten del seu lloc geogràfic on varen néixer. Com per exemple l’Aplec Catalano-occità a Montsegur, que enguany ha celebrat la seva cinquena edició i l’Aplec al Pi de les Tres Branques que ha celebrat quatre edicions en la seva nova època. Tothom qui les vulgui celebrar hi ha d’ésser present. Perquè aquí hi ha el símbol històric que representa aquest pi de la unitat i diversitat de les Terres Catalanes, dels Països Catalans.<br />
<br />
Fa pocs dies, el Sr. Pere Agustí em deia que allà, a Austràlia abans no hi havia pins, només eucaliptus i que per tal de tenir fusta hagueren d’importar milers i milers de pins europeus. Això em suggereix que també a Austràlia, on hi tenim ja dos casals organitzats, s’hi podria portar també un altre pi de les Tres branques, d’aquí de Campllong, perquè arreli en terres australianes en algun lloc o plaça batejat amb el nom de Catalònia, expressió anglesa dels Països Catalans.<br />
<br />
És una suggerència que passo al Sr. Alcalde de Berga. Així els catalans allí residents també podrien celebrar en la mateixa data del tercer diumenge de juliol, la festa del Pi de les Tres Branques, la festa de la unitat dels Països Catalans.<br />
<br />
Si això té èxit sóc conscient que pot haver una gran demanda de pins de tres branques per part d’altres casals de l’exteruir. Crec que existeixen possibilitats per atendre aquestes peticions la qual cosa faria que aquesta festa que ara celebrem només aquí s’estengués per tot el món de mà dels catalans que així manifestarien la voluntat política de sobirania plena del poble català.<br />
<br />
I ara vull afegir unes consideracions personals sobre els moments difícils que estem passant a Catalunya, als Països Catalans.<br />
<br />
Han aparegut un conjunt de circumstàncies polítiques que fan semblar com si els ciutadans de Catalunya haguessin dimitit de les seves responsabilitats político-cívico-culturals i que ho deixen tot a mans d’aquells que exerciten el poder en les diferents àrees.<br />
<br />
El poble s’ha desarmat o l’han desarmat. Els polítics han canviat l’esperit de resistència del poble en esperit electoral. Alerta catalans perquè potser s’està consumant una eutanàsia política del poble català. I no sols el poble se l’ha acallat sinó que també els denominats intel•lectuals s’han refugiat en els seus palaus d’hivern, renunciant al seu paper de denunciadors de les mancances del poder establert.<br />
<br />
S’està ensenyant als nous catalans que la Constitució espanyola és el súmmum de la felicitat i el reflex exacte de la llei natural dels drets dels pobles. I el bilingüisme una troballa històrica perfecte.<br />
<br />
Hem arribat a un punt on es preconitza públicament desar les banderes catalanes al calaix dels records i fins i tot alguns proposen canviar la lletra del nostre himne nacional. És trist constatar-ho però aquest any no hi haurà Onze de Setembre. Només en el cas que el Tribunal Suprem doni via lliure a la Loapa. Aleshores, només aleshores, es convocarà el poble.<br />
<br />
És curiós veure com aquí desem les banderes catalanes al calaix i en canvi al País Basc fan tot el contrari. No sols pleguen les banderes espanyoles sinó que les retornen a Madrid.<br />
<br />
I quan un alcalde del Nord diu que Catalunya i el País Basc tenen el dret de separar-se d’Espanya aquí exclamen escandalitzats: Què diu aquest boig! Precisament ara que hem entrat submisos en la via constitucional.<br />
<br />
Per que crec que cal canviar la dinàmica actual, és per això que valoro molt positivament la iniciativa d’un partit català en voler portar endavant la modificació de la Constitució i de l’Estatut.<br />
<br />
Tots ens hem d’adonar d’un cop que el “canvi” ens està caient a sobre com una pesada llosa que ens aixafa ara totes les reivindicacions catalanes i ens matarà després totes les pobres institucions catalanes mínimament reconquerides. I aquest desastre es consumarà perquè els catalans no hem sabut evitar (malgrat els sucursalistes) que el nou estat espanyol es torni a reconstruir prescindint de Catalunya del qual torna a ésser un apèndix, una nació amb títol ambigu de “Nacionalitat”.<br />
<br />
Tots els fets ens porten inexorablement a la mateixa concepció d’abans: la Espanya Una, Grande y Libre.<br />
<br />
Per això cal que tots els nacionalistes (al marge de les diverses ideologies) ens unim per a defensar aferrissadament la nostre nació i els nostres drets.<br />
<br />
Que aquesta Diada del Pi de les Tres Branques sigui un motiu de reflexió per a continuar i no defallir en la nostra lluita d’alliberament nacional.<br />
<br />
Visca els Països Catalans lliures!<br />
<br />
Enric Garriga Trullols<br />
Campllong, 17 de juliol del 1983</div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-42670410986399383621981-07-19T12:39:00.000-07:002011-09-26T12:39:56.810-07:00DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS. II DIADA NACIONALISTA DEL PI DE LES TRES BRANQUES<div style="text-align: justify;">Benvolguts amics,<br />
<br />
Agraeixo sincerament i profundament la invitació de l’Ajuntament de la Ciutat de Berga, en la persona del bon amic l’alcalde, perquè per segon cop m’ha permès de retrobar tants amics nacionalistes, de Berga i tants d’altres llocs, que estimo i admiro perquè són perseverants, forts i resistents, com la fusta dura i incorruptible d’aquest Pi de les Tres Branques.<br />
<br />
En aquest acte comptem amb la presència de nacionalistes de tots els Països Catalans. Però també són aquí, presents amb la seva adhesió i el seu esperit, milers de catalans valents que viuen i treballen enfora de la nostra nació i que des de llunyanes terres lluitaren i continuen lluitant per les nostres llibertats nacionals.<br />
<br />
Casals i Centres agrupen milers i milers de catalans a Europa, a Amèrica i també a Oceania els quals s’han mobilitzat novament en defensa de la pàtria catalana novament amenaçada.<br />
<br />
Crits d’esglai. Sí. Però acompanyats d’una reacció sana i valenta en defensa de la nostra nació.<br />
<br />
CONTINUAREM LA LLUITA, diuen els Catalans de “Mai no Morirem” d’Angulema.<br />
<br />
ES VOL REPRIMIR LA IDENTITAT NACIONAL DE CATALUNYA, denuncien els catalans de Tolosa d’Occitània.<br />
<br />
UN LLOC HONORABLE PER A LA NACIÓ CATALANA, demanen els catalans d’Hannover.<br />
<br />
SOM UNA NACIÓ MÉS AL MÓN: ELS PAÏSOS CATALANS. Afirmen des de Ginebra.<br />
<br />
VOLEM LA PAU I EL NOSTRE PATRIMONI. LA NIT JA DURA MASSA, protesten els catalans de Brussel•les.<br />
<br />
Això només és una mostra, perquè seria llarg de transcriure tot el que diuen i tot el que fan els catalans des de fora, però ara ens interessa saber que fem els de dins i com coordinar-nos amb els de fora.<br />
<br />
La lluita nacionalista és esgotadora pels catalans. Després de la dictadura franquista en què ens ho negaven tot, ara, ens donen un Estatut retallat que amb noves lleis posteriors intenten fer inoperant. Quan ja anàvem per feina, un nou cop traïdor ens fereix en el més íntim de la nostra identitat, negant-nos, legalment, que siguem una nació, i, per acabar-ho d’arrodonir només ens deixen exhibir la bandera catalana per estar per casa i encara en lloc secundari.<br />
<br />
Amics – que tant cridàrem al Camp Nou – quina nació som, que ens neguen oficialment la nostra identitat i ens prohibeixen de portar la nostra bandera i les nostres reivindicacions enfora de les fronteres catalanes?<br />
<br />
Com molt bé ja ho ha escrit i denunciat l’amic Fèlix Cucurull: som una nació sotmesa.<br />
<br />
I així ens tracten a l’exterior amb la mateixa organització d’un estat policia que funciona enfora amb tot l’aparell franquista intacte. I això no són divagacions sinó denuncies concretes de catalans de fora.<br />
<br />
Aquests centres i Casals que durant la Dictadura mai acceptaran col•laborar ni integrar-se a organismes espanyols a l’exterior, estan ara corrent un gran perill. Aquests reductes de resistència catalana a l’exterior estan sofrint un setge insistent i persuasiu de l’estat espanyol que els vol controlar fent-los veure que s’interessa per les nostres coses.<br />
<br />
Error fatal! Les subvencions econòmiques són un verí d’efecte retardat però fatal. Quan aquestes minses ajudes siguin imprescindibles pels Casals Catalans l’Estat espanyol els ofegarà amb condicions per tal de forçar declaracions i conductes d’espanyolisme.<br />
<br />
Els llibres que reben de l’Estat espanyol (ves per on) són tots escrits únicament en castellà. La cooficialitat només existeix en el paper. La cultura catalana és una varietat regional de l’espanyol. I els catalans són espanyols.<br />
<br />
Aquests és el veritable interès de l’Estat. Es vol acabar amb la independència dels Casals i Centres Catalans a l’exterior perquè aquesta situació irrita enormement els jacobins centralistes de Madrid, aquells que ens imposen l’existència d’una nació espanyola que no ha existit mai. I principalment perquè aquestes entitats són el testimoni vivent d’una realitat nacional i alhora perquè denuncien insistentment l’estat opressor espanyol i també el francès.<br />
<br />
Què fan els catalans a l’exterior? Viuen i treballen en el país que els acull. De forma constructiva eficaç. Els catalans s’han fet mereixedors d’un gran respecte i admiració. Veneçuela acaba de distingir un gran català August Pi i Sunyer dedicant-li una Avinguda a Caracas. Seria llarg, llarguíssim parlar de la legió de catalans que s’han guanyat aquesta gran estimació.<br />
<br />
Quants catalans hi ha a l’exterior? Un milió? Dos milions? Ningú no ho ha esbrinat mai i serà difícil d’esbrinar. Molts catalans, a diferència de la resta d’espanyols, moltes vegades, adquireixen la ciutadania de l’estat on viuen. Però continuen guardant la nacionalitat catalana com a signe d’identitat. Aquesta nacionalitat que ningú no reconeix. Nosaltres sí que reconeixem aquests compatriotes lluitadors com a nostres, els quals des de situacions, a voltes privilegiades, ajuden decisivament la causa catalana.<br />
<br />
Tenim infinitat de catalans, bons catalans, amb ciutadania americana, canadenca, argentina, suïssa, alemanya, sueca, noruega, belga, holandesa i àdhuc australiana, etc.<br />
<br />
Nosaltres els catalans, que tenim els Països Catalans dividits en quatre estats, estem separats per quatre ciutadanies però tenim una sola nacionalitat: la catalana. Per tant les innombrables ciutadanies que tenen tants catalans no ens importen gens a nosaltres perquè cap d’elles és la nostra, inclosa l’espanyola i la francesa.<br />
<br />
(L’IPECC ha fet un carnet amb la nacionalitat catalana de tants catalans que tenen tantes ciutadanies diferents. És l’únic document nacional català que tenen de la seva identitat).<br />
<br />
Nosaltres fem nostra la resolució unànime dels catalans de fora<br />
<br />
CONTINUAREM LLUITANT<br />
<br />
i cridarem més fort encara:<br />
<br />
SOM UNA NACIÓ<br />
<br />
VISCA LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS!<br />
<br />
Berga 19 de juliol de 1981<br />
<br />
Enric Garriga Trullols</div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5489216601000526040.post-12826421491856820281980-07-25T12:35:00.000-07:002011-09-26T12:42:20.836-07:00DISCURS D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS. PRIMERA DIADA NACIONALISTA A BERGA (EL PI DE LES TRES BRANQUES)<div style="text-align: justify;">Aquesta Diada Nacionalista torna al moment just perquè ha arribat el temps de les definicions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Hem deixat enrera el temps en què tothom es deia nacionalista català. Ara ja es va al fons de les qüestions vitals pel nostre poble. Ara cal definir-se i manifestar clarament quina és la nació dels catalans per a saber qui accepta els Països Catalans i qui els rebutja.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara cal definir-se clarament afirmant inequívocament que la llengua catalana és la única i la pròpia de la nostra nació.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara comencem a destriar entre els que diuen que el català és voluntari i no s’ha d’imposar i els que diem que és obligatori per tothom.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El veritable perill pels catalans el constitueixen els partits sucursalistes que es diuen nacionalistes que en canvi representen els interessos assimiladors i centralistes de Madrid que pretenen la folklorització de la llengua catalana.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El perill ve de part d’aquells que acaben de dir que els immigrats poden transmetre la seva llengua als seus fills per a constituir una comunitat enfrontada a la catalana.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquests lerroxistes ens volen fer creure que el perill de Catalunya són els dos diputats del PSA representant interessos d’Andalusia, quan ells tenen, al darrera, tota l’organització opressora de l’estat espanyol.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Atenció catalans a la Llei sobre el Català. Aquesta llei no és possible fer-la amb el consens de tots els partits, perquè un bon nombre d’ells no són catalans ni de fets ni d’intencions. Un consens en aquesta qüestió vol dir claudicar a favor de la llengua opressora.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La futura llei de la llengua catalana ha de proclamar, per sobre de tot, que el dret territorial de la llengua és prioritari per sobre dels drets individuals. Afirmar que, aquí – abans i ara – només té aquest dret territorial la llengua catalana. No hi ha cap poble naturalment bilingüe. No hi ha cap terra que tingui naturalment dues llengües.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Volem la catalanització total del nostre país, perquè l’estricte dret ho exigeix; perquè no volem morir i perquè les injustícies s’han de reparar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La confabulació anticatalana intenta deixar impune l’estat apressor i castigar la víctima que és el poble català. I segons les paraules recents i textuals d’un parlamentari del Parlament català, encara els hem de donar les gràcies perquè la comunitat immigrada ha aconseguit modificar la realitat catalana.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Catalans, en els moments difícils hem de tenir les idees clares. Volem totes les televisions en català. Tota la premsa i ràdio en català. Tota l’escola en català.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Amb això demanem -ni més ni menys – tots els drets que tenen els castellans a la seva terra, en la qual no ens hi fiquem els catalans.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">QUE ENS DEIXIN EN PAU</div><div style="text-align: justify;">QUE ENS DEIXIN SER LLIURES</div><div style="text-align: justify;">QUE ENS DEIXIN SER CATALANS!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Berga, 25 de juliol de 1980</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Enric Garriga Trullols</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><u><b>ALGUNS INVITATS PER L’ALCALDE DE BERGA JAUME FARGUELL</b></u></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><u>Oradors assistents</u></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Enric Garriga Trullols, secretari IPECC</div><div style="text-align: justify;">- Heribert Barrera, president del Parlament</div><div style="text-align: justify;">- Miquel Coll Alentorn, conseller adjunt de President</div><div style="text-align: justify;">- Josep M. Ainaud de Lasarte</div><div style="text-align: justify;">- Vicent Andrés Estellé</div><div style="text-align: justify;">- Jordi Carbonell</div><div style="text-align: justify;">- Josep Deloncle</div><div style="text-align: justify;">- Gilbert Grau</div><div style="text-align: justify;">- Simeò Selga</div><div style="text-align: justify;">- Joan Colomines</div><div style="text-align: justify;">- Raimon Gali</div><div style="text-align: justify;">- Josep Espar Ticó</div><div style="text-align: justify;">- Fèlix Cucurull</div><div style="text-align: justify;">- Josep M. Ballarin</div><div style="text-align: justify;">- Miquel Tarradell</div>Enric Garriga Trullolshttp://www.blogger.com/profile/02841486846045261633noreply@blogger.com0